Pensaments suïcides: què fer com a familiar?

introducció

Els pensaments suïcides ocorren amb moltes persones i no sempre han de ser immediatament perillosos, però cal mantenir-se alerta. Persones amb malalties mentals com depressió or esquizofrènia són particularment afectats. Aquests pensaments no només són molt estressants per a la persona afectada, sinó també per als familiars que han de tractar-los.

Com que això no és una cosa que se sol experimentar cada dia, tractar el tema sovint és molt difícil i pot arribar a ser aclaparador. Per tant, és important buscar suport professional en una etapa inicial. Però, com procediu exactament en aquesta situació?

Què he de fer si un familiar expressa pensaments suïcides?

En primer lloc, s’ha de saber que abordar pensaments o plans suïcides no perjudicarà els afectats i no els animarà a acabar amb la vida. Per contra, no s’ha de tenir por de parlar obertament sobre aquest tema. Per a la persona afectada, sol ser un alleujament trobar finalment una persona de contacte.

Durant la conversa s’ha d’intentar esbrinar si hi ha un perill agut. Hi ha dues preguntes centrals que es poden fer: amb aquestes dues preguntes és més fàcil avaluar fins a quin punt és aguda i perillosa la situació. Si la persona interessada ja ha fet plans o fins i tot ha fet preparatius, hauria d’anar a una clínica psiquiàtrica amb tractament hospitalari tan aviat com sigui possible, el tractament ambulatori ja no és útil.

L’ideal seria que l’afectat estigui d’acord i que pugueu acompanyar-lo a la clínica psiquiàtrica vosaltres mateixos, en cap cas, no l’heu de deixar en pau. No obstant això, si la situació és massa perillosa, sobretot perquè hi ha un perill per a un mateix o per als altres, és aconsellable avisar el servei de rescat, que després cridarà a la policia si cal. No obstant això, no tots els afectats estan en perill d’extinció, molts d’ells només tenen vagues idees suïcides al principi.

En aquest cas, és especialment important escoltar molt bé, tenir molta paciència i no condemnar o no prendre's seriosament la persona afectada. S'ha d'intentar ser comprensiu i no generar pressió moral. El millor és prendre’s el temps i mantenir una conversa tranquil·la en un lloc privat i protegit on la persona interessada se senti còmoda.

Aquesta situació requereix molta valentia per part de l’oient i pot ser aclaparadora. Com a familiar, no haureu de cercar el motiu d’aquests pensaments ni la solució al malaltia mental. El suport que proporciona l’escolta ja té un paper important.

El següent pas és buscar ajuda. Si intenteu assumir la responsabilitat pel vostre compte, pot passar per una crisi mental a causa de l’estrès. - Hi ha o ja hi ha hagut plans concrets de suïcidi? - Hi ha o hi ha hagut ja intents de suïcidi?