El terme pinocitosi deriva de la paraula grega "pinin", que es tradueix al verb alemany "beure" i "kytos", que significa "cavitat" o "cèl·lula". Les cèl·lules prenen líquids (pinocitosi) i sòlids (fagocitosi) en forma de petites vesícules del seu medi circumdant.
Què és la pinocitosi?
Les cèl·lules prenen líquids (pinocitosi) i sòlids (fagocitosi) en forma de petites vesícules del seu medi circumdant. Dos sinònims del terme són consum de cèl·lules i hidrofatocitosi. La pinocitosi pren líquid i la fagocitosi pren components sòlids de l’espai extracel·lular. Ambdós processos s'agrupen sota el fitxer genèric endocitosi a termini. La captació de líquid al citoplasma es produeix en forma de petites vesícules de només 150 nm de diàmetre. Els components líquids o dissolts s’absorbeixen al cistol de les cèl·lules. Les extensions de membrana inclouen la substància a absorbir, on s’absorbeix com a vesícules al cistol de la cèl·lula. Allà es processa enzimàticament. Les substàncies absorbides s’incorporen al metabolisme de les cèl·lules. La pinocitosi té un paper important en la captació de proteïnes lípids en hepatòcits i enteròcits. En el procés d'inversió, els fluids absorbits s'alliberen de la cèl·lula. Es tracta d’un procés biològic que pertany al camp de la biologia cel·lular (citologia).
Funció i tasca
L’endocitosi permet que les macromolècules i les partícules més grans es captin a les cèl·lules. Aquest procés es produeix a través de les vesícules de transport (vesícules petites). La senyalització molècules estan units a la superfície cel·lular, el membrana cel · lular està sagnat i el contingut ingerit queda atrapat. A la cèl·lula es forma un endosoma en forma de vesícula. Milers d’aquestes petites vesícules ara transporten la càrrega a través de la cel·la, ja sigui reciclant o degradant. Mitjançant aquest procés cel·lular, és possible la captació controlada de líquids i sòlids. Per tant, la pinocitosi té un paper important en el desenvolupament de cèl·lules i teixits, la resposta immune, la comunicació cel·lular i la transducció de senyals. A més, també participa en la transducció de senyals a les zones neuronals. Els microorganismes es poden repel·lar, tot i que no es pot descartar que els microorganismes nocius i virus pot entrar a les cèl·lules a través de la via de transmissió endocítica. La fagocitosi interioritza partícules més grans, per exemple leucòcits i macròfags. Disposa de cèl·lules degenerades, restes extacel·lulars i serveix com a eliminador d’aliments. La pinocitosi consisteix en la captació de líquid extracel·lular juntament amb els soluts que hi ha. Posteriorment, el fluid i els soluts s’interioritzen. La medicina també es refereix a aquest procés com a endocitosi en fase fluida. Les cèl·lules eucariotes reconeixen quatre tipus diferents de pinocitosi: endocitosi dependent de la clatrina, macropinocitosi, endocitosi independent de caveolae i clathrin i endocitosi mediada per caveolae. En macropinonocitosi, les membranes plasmàtiques es fusionen amb protuberàncies de membrana llargues per incloure una quantitat més gran de fluid extracel·lular. L’endocitosi dependent de la clatrina interioritza les extracel·lulars molècules. Substàncies importants per a l'organisme humà, com ara de ferro, es prenen en aquest procés. Una caveolae és un invaginació de les membranes plasmàtiques en forma d’ampolla. Realitza moltes funcions dins de la cèl·lula i és responsable de la transducció del senyal. La internalització de les caveoles dins les cèl·lules és lenta. Per aquest motiu, l’endocitosi mediada per caveolae només ocupa petites quantitats de fluid extracel·lular. Els mecanismes independents de la clatina es troben a les neurones i a les cèl·lules neuroendocrines, on donen suport a la seva recaptació proteïnes a la membrana plasmàtica. Amb el procés d'inversió de l'exocitosi, la vesícula es torna a alliberar de la cèl·lula. La paraula component "exo" significa "fora". La membrana d’una vesícula es fusiona amb a membrana cel · lular, permetent la sortida de la substància captada per la vesícula. Aquest procés és estimulat per certs receptors de membrana. Algunes cèl·lules són capaces d’interioritzar el 25 per cent de la seva membrana, retornant sempre la mateixa quantitat de membrana. Aquest procés es produeix principalment a través de vesícules recobertes de clatrina que es fusionen amb endosomes. Les membranes lípides constitueixen la base de les vesícules que segellen un llum (amplada lliure d’una cèl·lula). En restringir els compartiments cel·lulars, les vesícules migren al seu destí per fusionar-se amb el membrana cel · lular. Proteïnes ajudeu en aquest procés pessigant una vesícula d’una membrana plana.
Malalties i trastorns
En pinocitosi, els aliments ingerits s’absorbeixen primer per gotes en un medi ambient del vacúol alimentari. La digestió dels aliments ingerits comença pels lisosomes (vesícules) que contenen digestius enzims basat en una fusió entre la membrana i el vacúol alimentari. La pinocitosi transfereix els aliments digerits del vacúol digestiu al plasma de la cèl·lula. Els residus alimentaris que no es poden digerir es transporten a les membranes cel·lulars mitjançant un vacúol de defecació i es buiden cap a l’exterior. Si aquest procés es pertorba, es poden produir diverses malalties que s’atribueixen a un defecte en el transport de la membrana. Per exemple, demència, La malaltia d'Alzheimer malaltia, trastorns metabòlics, elevada colesterol nivells, trastorns neurològics (alteració muscular reflex, alteracions sensorials), Malaltia de Huntington (mort de cèl·lules neuronals), canvis de temperament i diversos tipus de discapacitats físiques i mentals, com la síndrome de neuropatia Charcot-Marie-Tooth, poden estar relacionats amb una pinocitosi defectuosa.
