Polineuropatia

Neuropaties, polineurítides Una polineuropatia és una malaltia àmpliament diversificada de diversos perifèrics els nervis, que són responsables, per exemple, del sentit del tacte (sensible) i del moviment muscular (motor), amb moltes causes diferents (per exemple, factors tòxics, infecciosos, metabòlics (metabòlics), genètics). La malaltia pràcticament sempre comença a l’extremitat inferior, sol ser pronunciada simètricament i presenta una simptomatologia que progressa lentament. La polineuropatia sovint condueix a la inflamació del els nervis.

La prevalença mundial de polineuropatia s’estima en 40 per cada 100000 habitants, però hi ha diferències regionals. Aquestes diferències es basen en noves causes de danys, especialment toxines ambientals com insecticides, medicaments tòxics i medicaments, mentre que les substàncies nocives tradicionals (agents nocius) com el tal·li i l’arsènic (per exemple, s’utilitzen com a assassí o agent suïcida) són més aviat rar. A tall d’exemple, les polineuropaties són més freqüents al Marroc com a conseqüència de la intoxicació causada per la barreja d’oli de cuina i lubricants per a armes.

Polineuropatia com a resultat de diftèria s'ha tornat cada vegada més escàs, mentre que la freqüència de polineuropatia relacionada amb el meninges (meningopolineuritis) com a resultat d'una mossegada de paparres (borreliosi) ha augmentat. A Europa, les causes més freqüents són, amb diferència diabetis mellitus i l’alcoholisme, mentre que a les regions tropicals i subtropicals desnutrició i la lepra són les causes més freqüents. La polineuropatia diabètica, amb una proporció del 30-40%, es presenta deu vegades més sovint que altres polineuropaties.

La polineuropatia per alcohol afecta els homes amb més freqüència i sol manifestar-se entre els 50 i els 60 anys, mentre que la polineuropatia diabètica afecta les dones amb més freqüència i sol manifestar-se entre els 70 i els 80. No obstant això, ambdues malalties també es poden produir en adolescents. La polineuropatia hereditària es manifesta en edats primerenques i mitjanes.

N’hi ha molts de diferents causes de la polineuropatia. A continuació es detallen els més habituals:

• Causes genètiques, per exemple polineuropatia hereditària
• Trastorns metabòlics, per exemple

  en diabetis mellitus

• Desnutrició o desnutrició
• Trastorn de la captació de vitamina B12 i altres trastorns de la captació intestinal (trastorns d’absorció)
• Trastorns de l'equilibri proteic (disproteinèmia) a la sang
• Infeccions, per exemple, després d'una picada de garrapata (borreliosi)
• Trastorns de les parets dels vasos (arteriopatia)
• Trastorns tòxics, per exemple, intoxicació per triarilfosfat
• Malalties tumorals, per exemple, en un terç dels casos de càncer de pulmó i un terç dels casos de tumors de teixit limfàtic

Al principi d’una polineuropatia, la majoria de les dues cames es veuen afectades simètricament, però sobretot a la part inferior de les cames.

Ocasionalment, també es poden observar queixes unilaterals a la zona de les cuixes i la faixa pèlvica. Poques vegades, les persones afectades descriuen queixes a la cara o al tronc. Es distingeix entre els símptomes que afecten les vies nervioses sensibles i les queixes del sistema motor.

Característicament, símptomes de polineuropatia comença principalment en repòs o a la nit. Els pacients informen de tot tipus de sensacions, que poden culminar amb sensacions doloroses. Les possibles sensacions poden ser:

• Formigueig
• Cremar (