El pont (el pons) és una secció que surt del ventral tronc cerebral. Es troba entre el cervell mitjà i la medul·la.
Què és el pont?
El pont (del llatí “pons”) és una secció en l’humà cervell. Juntament amb el cerebel, el pons forma part del cervell posterior (metencèfal). Fins i tot un examen superficial de la cervell revela el pont com una protuberància transversal elevada força diferent. Es troba entre el cervell mitjà (mesencèfal) i la medul·la (mielencèfal), i juntament amb tots dos al centre sistema nerviós forma el tronc cerebral dels cervell.
Anatomia i estructura
El pont es divideix en una part anterior - la base (lat.: Pars basilaris pontis) - i una part posterior - la tapa del pont (lat.: Pars dorsalis pontis). A la base hi ha dos protuberàncies longitudinals. Per tots dos passa l’anomenat tracte piramidal (part principal del sistema de control del moviment, tractus pyramidalis). A la ranura del centre (lat.: Sulcus basilaris) hi circula l’artèria basilar, que és una entrada important per al subministrament de sang al cervell. A la secció transversal del cervell hi ha una línia de connexió ben visible de les dues meitats (rafe), que és travessada per multitud de fibres nervioses. El cos trapezoide (lat.: Corpus trapezoideum) es troba darrere de les fibres transversals de la base pontina. Forma una estació de la via auditiva (part nerviosa central del sistema auditiu). Dorsalment, cranial els nervis VII (nervi facial) i VIII (lat.: nervi vestibulococlear, nervi vestibular) entrar a la superfície del cervell a la vora caudal del pont amb l’angle del cerebel. El VI nervi cranial (lat.: Nervi abducens, responsable amb un altre els nervis per al moviment del globus ocular) surt del pont del sulcus bulbopontinus a la base del pont cap avall. El nervi trigemin (nervi cranial V molt potent, "nervi triplet", que media sensacions tàctils a la cara i percepció de l'olor) surt o entra lateralment al pont. Una part del sòl de la fossa romboide (lat.: Fossa rhomboidea) forma el tancament dorsal del capçal del pont i, per tant, del 4t ventricle (cavitat plena de líquid cerebral). A través del peduncle cerebel·lar mitjà (lat.: Pedunculus cerebelli medius), la connexió amb el cerebel s’estableix a banda i banda.
Funció i tasques
El pons constitueix el passadís de totes les vies que connecten les zones de la central sistema nerviós situat davant i darrere, tant entre les àrees cerebrals com amb el medul · la espinal. La substància blanca dels pons conté, a més d’aquestes cadenes longitudinals de fibres (llatí: fibrae pontis longitudinales), trams forts de fibres transversals (llatí: fibrae pontis transversae). Aquests connecten el pont amb el cerebel. Les vies que connecten les dues parts del metencèfal provenen dels anomenats nuclis pont (lat.: Nuclis pontis), que es consideren estacions de commutació. A través d 'aquestes, principalment les zones corticals de l' cervell l'escorça està connectada a les del cerebel (generalment creuades). Els nuclis del pont (mediadors de les projeccions de l’escorça cerebral i l’escorça cerebel·lar contralateral) es desenvolupen amb força. Incorporat a la formació ponticular reticularis (xarxa neuronal extensa i difusa al tronc cerebral), els nuclis d’origen motor de diversos els nervis del cervell (per exemple, nucli motorius nervi trigemini, nucli nervi abducentis i nucli motorius nervi facialis), entre d'altres, es troben al capell del pont. El pons es considera el centre regulador de circulació i la respiració. També proporciona la funció d’audició i també sabor.
Malalties
Les malalties típiques del pont inclouen la mielinòlisi pontina central (ZPM), la síndrome de Millard-Gubler (l’anomenada síndrome del pont) i els tumors. La mielinòlisi pontina central és una malaltia neurològica. Implica danys al revestiment de fibres nervioses dels pons. Aquesta malaltia es produeix quan és anormalment baixa sodi el nivell (hiponatrèmia) de l’organisme es corregeix massa ràpidament. La mielinòlisi extrapontina és una forma particular de ZPM en què es produeix desmielinització al cerebel, prop dels ventricles, ganglis basals, a les barres i a la càpsula interna. Les dues formes de ZPM es consideren malalties desmielinitzants osmòtiques, que també es poden produir simultàniament. Dietes baixes en sal combinades amb alts nivells de consum (egeg, in desnutrició i anorèxia), efectes secundaris de medicaments com diürètics or carbamazepina), trastorns hormonals (per exemple, Síndrome de Schwartz-Bartter, síndrome de desaprofitament central de la sal), l’anomenat “aigua intoxicació ”(per exemple, en el cas de defectes teràpia per infusió or ofec accidents), i l’alcoholisme pot desencadenar hiponatrèmia i, per tant, ZPM. La síndrome de Millard-Gubler és l’anomenada síndrome de pont en què es produeixen alteracions circulatòries a la zona del peu del pont (pars basilaris pontis) (per exemple, a causa d’un carrera). A més, es poden produir els anomenats síndromes de pont lateral i paramèdic. També hi ha síndromes de dosser pont. Normalment es produeixen les síndromes de pont lateral oclusió dels braços circumferents de les artèries i danyen el pedunculus cerebel·lari mitjà lateral (braç pont) d’un costat. Els símptomes de les síndromes de pont lateral inclouen alteració del moviment i de la sensació. Les síndromes de pont paramèdic (també conegudes com a síndromes de peu de pont) són el resultat oclusió de les branques del basilar artèria i pot presentar símptomes com hemiplegia espàstica. En les síndromes de la tapa del pont, es produeixen deficiències auditives, paràlisi de la mirada, paràlisi sensorial o atàxia cerebel·lar (pertorbació dels patrons de moviment) a causa de dèficits del nervi cranial. Un tumor a la zona dels pons pot lead al dany de la tija cerebral. Els signes d’un tumor d’aquest tipus poden incloure els ulls als ulls, la paràlisi del nervi facial (caiguda de la meitat de la cara), trastorns de la direcció de la mirada, irregulars respiració, pèrdua d'activitat motora voluntària (excepte per a ulls i parpella moviments), o paràlisi dels dos braços i de les dues cames (complet paraplegia). El sentit de l’oïda també es pot veure deteriorat; a més, pot haver-hi alteracions de la consciència.
