introducció
El principi de l’estímul de càrrega eficaç es defineix com la necessitat d’un estímul d’entrenament prou alt per desencadenar l’adaptació desitjada. A la pràctica d’entrenament, sovint es perden els objectius d’entrenament perquè l’entrenament es fa amb una intensitat incorrecta (amb estímuls d’entrenament incorrectes). El principi estableix que un estímul d'entrenament primer ha de superar un llindar d'intensitat determinat per provocar l'adaptació esperada. Només un estímul d'entrenament prou alt garanteix l'objectiu d'entrenament desitjat.
El principi bàsic de l’estímul eficaç de l’estrès
El principi de l’estímul efectiu de l’estrès es basa en el principi d’adaptació biològica:
- Carrega ->
- Perturbació de l'equilibri biològic (alteració de l'homeòstasi) ->
- Recuperació (regeneració) ->
- Adaptació ->
- Augment de l'estat funcional
Els diferents estímuls
A la pràctica, els incentius a la formació es divideixen en:
- Estímuls no llindars: dèbils: els estímuls subliminals no influeixen en l’equilibri biològic i continuen sent ineficaços
- Supra-llindar: estímuls febles: els estímuls dèbils de super-llindar mantenen el nivell de rendiment actual. Per tant, no es millora el rendiment, però els estímuls garanteixen la prevenció dels processos de degradació (processos catabòlics).
- Supra-llindar: estímuls forts: els estímuls forts del super-llindar són els estímuls dirigits a la pràctica d’entrenament. Aquests estímuls desencadenen canvis fisiològics i anatòmics.
- Limitació excessiva: estímuls massa forts: la limitació dels estímuls forts condueixen a danys estructurals i funcionals.
Un estímul d’estrès supra-llindar és un estímul d’entrenament que és tan gran que el cos es veu obligat a adaptar-se.
Depenent de l’extensió de la hipersensibilitat, la reacció d’adaptació del cos –en aquest cas el creixement muscular– és major o menor. A més, l’estímul d’estrès supra-llindar és l’única manera natural de fer créixer els músculs. La progressivitat de la càrrega és un requisit previ decisiu per al creixement muscular per aconseguir un èxit d’entrenament continu.
Si es suposa que una persona completa rínxols de bíceps amb 30 kg i un total de 40 repeticions al llarg de la seva vida, això conduirà al creixement muscular al principi. En algun moment, però, s’acaba l’adaptació del múscul a aquest pes i és molt fàcil per a la persona moure el pes. Per tant, el múscul no necessita créixer més, ja que ara pot suportar bé el pes.
En comparació amb això, una persona que augmenta el pes o el nombre de repeticions, el creixement muscular continua progressant. Els seus músculs mai no arriben a ser capaços de suportar bé el pes, perquè la càrrega total sobre el múscul ha estat cada vegada més gran. I és per això que la progressivitat, és a dir, l’augment, de l’estímul de càrrega és tan important per a la construcció muscular.
Tots els articles d'aquesta sèrie:
