Procediment de Sonografia Doppler

Sonografia Doppler (sinònims: sonografia d'efecte Doppler, ecografia Doppler) és una tècnica d'imatge mèdica que pot visualitzar dinàmicament els fluxos de fluids (especialment sang flux). S'utilitza per avaluar sang velocitat de flux i, in cardiologia, per diagnosticar defectes cardíacs i valvulars. Particularment en el cas de fenòmens vasculars patològics, l’exploració sonogràfica Doppler representa la base del procediment diagnòstic, ja que tant la velocitat a la secció del vaixell respectiu s’avalua i es pot fer una representació exacta de la direcció del flux. A més, Sonografia Doppler permet reproduir el canvi temporal de la velocitat del sang flux. Els factors obtinguts d'aquesta manera es poden utilitzar per calcular el volum el cabal i les resistències de flux fisiopatològicament importants. A més de la importància diagnòstica del procediment en angiologia, l'exploració sonogràfica Doppler també té un paper crucial a obstetrícia i ginecologia. El desenvolupament de Sonografia Doppler es basa en gran mesura en la investigació del físic austríac Christian Johann Doppler, que el 1842 va formular una relació matemàtica amb el fenomen de l’efecte astronòmic de doble estrella, que creia que també era aplicable a les ones sonores.

El procés de

La sonografia Doppler es basa en el principi que ultrasò les ones s’emeten al teixit a una freqüència definida, on es dispersen circulant eritròcits. A causa d 'aquesta dispersió, una part del ultrasò les ones tornen al transductor, que serveix per tant d’una banda com a transmissor i, per altra banda, també com a receptor de les ones sonores. El eritròcits (glòbuls vermells) actuen així com una superfície límit on es reflecteixen les ones sonores, de manera que es produeix un augment de freqüència quan disminueix la distància entre el transductor i la superfície límit i la freqüència disminueix quan augmenta la distància. No obstant això, els efectes anomenats Doppler no només es produeixen en la sang que flueix, sinó també en altres estructures orgàniques en moviment, com ara les parets dels vasos. La sonografia Doppler es divideix en diverses tècniques:

  • Tècniques Doppler monocanal: en aquest mètode, el sistema Doppler emet un feix de so únic, de manera que les dades resultants provenen únicament de la secció d’estructura vascular per on passa el feix.
    • Sonografia Doppler d’ona contínua (CW): un subconjunt de tècniques Doppler d’un canal, aquest sistema representa el mètode més senzill de recollida de dades de flux sanguini continu a tota la profunditat de ultrasò penetració. Cada transductor té elements acústics separats per a la transmissió i recepció de so. L’adquisició contínua d’informació és possible gràcies al fet que el transmissor i el receptor del transductor funcionen paral·lelament i de forma contínua. Tanmateix, l'assignació espacial no és possible amb aquest mètode. No obstant això, l'avantatge d'aquest mètode és que és possible determinar determinades velocitats de flux elevades.
    • Sonografia Doppler d’ona pulsada (PW): com a subgrup més dels mètodes Doppler d’un canal, és possible una mesura de velocitat espacialment selectiva amb aquest sistema en contrast amb la sonografia Doppler CW. En el mode Doppler polsat, es genera una finestra de mesura electrònica per mesurar la velocitat de flux de eritròcits que flueix a través de la finestra de mesura a una profunditat definida en el teixit. A diferència del mètode Doppler CW, la informació es transmet mitjançant impulsos i no de forma contínua.
  • Tècniques Doppler multicanal (sinònims: sonografia Doppler color, sonografia Doppler codificada per color, sonografia dúplex codificada per color; combinació d’escaneig B amb Doppler PW / Doppler Wave Pulse): En aquesta tècnica, com en la sonografia Doppler CW, el transmissor de so i el receptor de so es troba com a estructures separades al transductor. Tanmateix, la diferència és que hi ha un gran nombre de transmissors i receptors a cada transductor. La transmissió i recepció d'ones d'ultrasons no es produeixen simultàniament, cosa que permet als molts feixos de so recopilar informació d'una imatge transversal tridimensional. Tots els sistemes multicanal funcionen en mode Doppler polsat. La recopilació d’informació està restringida pel nombre limitat de canals d’avaluació del sonògraf Doppler. El gran nombre d’ones sonores garanteix una localització precisa de les fonts d’informació. A causa de les propietats funcionals del mètode, s’utilitza per estimar possibles turbulències de flux amb l’ajut de la codificació de colors, on es poden visualitzar diferents velocitats de flux en tons vermell i blau. La turbulència es representa en verd.
    • Sonografia Doppler tisular (sinònim: ecografia Doppler tisular): un tipus especial de procediment Doppler multicanal en què es mesura la velocitat de moviment d’un teixit. El més habitual és fer un examen de miocardi es realitza per detectar-hi processos patològics.

Per amplificar les ones d'ultrasons en la sonografia Doppler es poden servir agents de contrast d'ultrasons basats en la tècnica de les anomenades microbombolles. Les microbombolles són bombolles de gas de mida micromètrica que amplifiquen el senyal d’ultrasons perquè són capaces de reflectir completament les ones sonores. En contrast amb la sonografia Doppler nativa, tomografia assistida per ordinador (TC) i la ressonància magnètica (RM) permeten la visualització del capil·lar àrea de flux. Amb l’ús de microbombolles, també és possible en els exàmens sonogràfics Doppler determinar la velocitat de flux de la sang al capil·lar mesurar i avaluar l’esclat de bombolles de gas causades per l’aparició d’ones sonores. Per obtenir la millor informació possible de l’examen sonogràfic Doppler, és necessari que l’examinador tingui experiència suficient i la capacitat d’escollir la sonda Doppler adequada. Depenent de la profunditat de l'examen, l'elecció recau en un transductor especial o en una sonda Doppler especial.