Prova de troponina

definició

El troponina La prova mesura la concentració de troponina al sang. Troponina és un complex proteic que permet que les cèl·lules musculars es contraguin en interacció amb altres components. Troponina es troba tant en el múscul esquelètic (músculs que es poden controlar a voluntat) com en cor múscul.

La prova de la troponina està destinada a mesurar la troponina cardíaca (a partir de la cor). Es fa una distinció addicional entre les dues subformes "Troponin I" i "Troponin T". La mesura de "Troponin T hs" dóna un resultat altament sensible: molts pacients són reconeguts com a tals. Quan cor les cèl·lules musculars estan danyades, com pot ser el cas de diverses malalties, hi ha un augment dels nivells de troponina a la sang. Com més gran sigui l’augment, major serà el dany al múscul cardíac.

Quan necessito una prova de troponina?

Les indicacions per a una prova de troponina són signes de cor o pulmó malaltia. Per exemple, si un metge o personal sanitari d’urgències sospita que atac del cor (infart de miocardi) o pulmonar embòlia, la prova de la troponina se sol realitzar també sempre. Si hi ha anomalies a l’ECG (electrocardiograma), també es pot sol·licitar una prova de troponina per donar suport al diagnòstic. Però, fins i tot si l’ECG - malgrat els símptomes existents - és poc visible, el valor de la troponina pot ser innovador. En general, la troponina és un marcador per a qualsevol estrès o dany al múscul cardíac i, per tant, sempre s’ha de recollir si se sospita de malaltia cardíaca, ja sigui aguda o crònica.

Realització de la prova

Hi ha diferents maneres de realitzar la prova. No obstant això, els sistemes només es diferencien pel seu maneig i precisió. Especialment les proves ràpides són molt fàcils de realitzar.

Del pacient sang s'ha de deixar anar a la prova i després es llegeix el resultat. Si es volen recollir valors exactes, normalment es fa en un laboratori corresponent. Dos anticossos s’utilitzen a la prova. Un anticòs s’uneix a la troponina de tota la sang i l’intercepta, mentre que l’altre anticòs genera el senyal llegible mitjançant la unió al complex format.