Gonorrea: prova i diagnòstic

Paràmetres de laboratori de primer ordre: proves de laboratori obligatòries.

  • Examen microscòpic d’exemplars com hisops uretrals, ejaculats o hisops cervicals (frotis cervicals) (així com rectal / mastrointestinal i faríngia / faríngia, segons correspongui) - Detecció de diplococs gram negatius en secrecions uretrals purulentes (típicament intracel·lulars) Nota: Microscòpia (només en homes amb símptomes uretritis).
  • Detecció cultural de gonococs (això significa que els patògens es conreen) incl. resistograma (resistència als antibiòtics de N. gonorrhoeae augmenta des de fa anys!) [mètode escollit].
  • Detecció serològica de anticossos contra Neisseria gonorrhoeae (gonococs): es duu a terme quan és crònic gonorrea se sospita.
  • Si cal, Neisseria gonorrhoeae detecció d’ADN (Go-PCR) [mètode escollit].
  • Prova del VIH (si es desconeix l'estat del VIH).

Nota: En les dones, un hisop genital i un rectal.

Paràmetres de laboratori de 2n ordre - segons els resultats de la història, examen físic, etc. - per aclarir el diagnòstic diferencial.

  • Prova del VIH - gonorrea es considera una malaltia indicadora del VIH.
  • Els bacteris
  • Virus
    • VIH (SIDA)
    • Herpes virus simplex tipus 1/2 (HSV tipus 1 u. 2)
    • Virus del papil·loma humà [VPH] (Condylomata acuminata)
  • Fongs / Paràsits
    • Fongs: Candida albicans i altres espècies de Candida hisop genital - patogen i resistència).
    • Trichomonas vaginalis (tricomoniasi, colpitis): detecció d’antígens.

Altres notes

  • Segons un estudi d’un hospital universitari alemany, també es va trobar que el 17% dels homes i el 41% de les dones amb gonorrea eren positius per a la clamídia.