Síndrome d'apnea obstructiva del son: proves diagnòstiques

Obligatori diagnòstic de dispositius mèdics.

  • Poligrafia cardiorespiratòria (es realitza de forma ambulatòria) - si és nocturn respiració se sospita de trastorn.
  • Oximetria nocturna (oxigen mesura), realitzada de forma ambulatòria.
  • Polisomnografia (laboratori del son; mesura de diverses funcions corporals durant el son que proporcionen informació sobre la qualitat del son) - en què es controlen els paràmetres següents:
    • Encefalograma (EEG; registre de l 'activitat elèctrica del cervell).
    • Electrooculografia (EOG; mètode de mesura del moviment dels ulls o canvis en el potencial de repòs de la retina).
    • Electromiografia (EMG; mesura de l’activitat muscular elèctrica).
    • Ritme cardíac
    • Sang oxigen saturació (SpO2) per oximetria de polsos (mètode per a la determinació no invasiva de l'artèria oxigen saturació mitjançant la mesura de la llum absorció) +.

    Sovint és suficient una poligrafia respiratòria ambulatòria per confirmar l’OSA; es tracta d’un dispositiu que registra la respiració, els sons dels roncs, els batecs del cor, la posició del cos, els moviments i els nivells d’oxigen a la sang durant el son [10 esdeveniments o més per hora de son es consideren apnea del son; un sol esdeveniment ha de tenir una durada mínima de 10 segons]

Opcional diagnòstic de dispositius mèdics - en funció dels resultats de la història, examen físic, diagnòstic de laboratori i obligatori diagnòstic de dispositius mèdics - per aclarir el diagnòstic diferencial o excloure complicacions.

  • Imatge per ressonància magnètica (RM) del cap i coll carrera regió: per detectar les estructures òssies i de teixits tous.
  • Endoscòpia del son induïda per medicaments (MISE): per a la localització dels sons dels roncs i l’extensió i el patró d’obstrucció, o per a la indicació de procediments quirúrgics