El terme residual esquizofrènic descriu un canvi de personalitat que es pot produir en el context de esquizofrènia i es caracteritza per una simptomatologia negativa pronunciada en comparació amb l’episodi esquizofrènic agut. El terme símptomes negatius cobreix tots els símptomes relacionats amb la reducció o disminució de les característiques psicològiques d’una persona. Aquests inclouen la manca d’impuls, la pèrdua d’interès, l’entusiasme emocional, la retirada social i molt més. Un residu esquizofrènic es produeix en dos terços dels casos després d’un esquizofrènic agut psicosi i pot durar de diversos mesos a anys.
Quins símptomes caracteritzen un residu esquizofrènic?
Els símptomes que es produeixen durant una recaiguda esquizofrènica es resumeixen en el terme símptomes negatius, tal com s’ha descrit anteriorment. Un dels principals símptomes és la manca de conducció, que pot conduir a una restricció significativa de la vida quotidiana. En aquest context, les persones afectades solen informar que fins i tot accions banals s’acompanyen d’un gran esgotament i que no hi ha cap motivació per conèixer amics, anar a la feina o realitzar activitats quotidianes com anar a comprar.
La manca de motivació pot contribuir, doncs, a l’aïllament social, ja que els afectats tenen significativament menys contactes socials. No obstant això, a molts pacients no els interessa mantenir aquests contactes. A més, gairebé tots els pacients tenen un estat d'ànim deprimit caracteritzat per la desesperança i la sensació de desesperança.
A més del trastorn de la concentració, que pot resultar en una restricció de les activitats professionals, no són rars els trastorns del son i una menor resiliència física. Si es compara aquest espectre de símptomes amb el de depressió, es noten similituds clares. En la pràctica clínica quotidiana, sovint no és fàcil diferenciar aquestes dues malalties.
No obstant això, un conegut esquizofrènia en la del pacient historial mèdic sol ser el factor principal en aquest sentit. Si només es mira l’espectre de símptomes d’aquestes dues malalties, la diferenciació és realment difícil. Tanmateix, la diferenciació se sol simplificar pel fet que els pacients amb un residu esquizofrènic en tots els casos tenen esquizofrènia en el seu historial mèdic.
A més, durant un residu, símptomes positius individuals, com ara l’acústic al · lucinacions, es pot produir, cosa molt menys freqüent a depressió. El curs clínic de la malaltia representa una altra possibilitat de diferenciació. Depressió, per exemple, normalment progressa en fases que poden durar diversos mesos, però que són fins a cert punt autolimitades. En alguns casos, però, la depressió residual pot durar molt més enllà d’aquest període de temps. Teniu més preguntes sobre els símptomes de la depressió?
Tots els articles d'aquesta sèrie:
