Quina relació hi ha entre l’estrès i l’ansietat?
La por és una sensació que molt sovint condueix a un estrès subjectiu. Per si mateixa, l’ansietat és una sensació bàsica que pretén protegir contra un perill imminent. Igual que l'estrès, condueix a una activació del sistema circulatori.
Tot i això, sempre té el caràcter que la persona afectada se sent amenaçada. L’estrès, en canvi, és un fenomen que es percep més aviat estressant. D’aquestes conclusions es desprèn que una ansietat persistent sens dubte pot causar estrès.
No obstant això, l’estrès en els estats d’ansietat no és causat per factors externs, sinó per factors interns. La por condueix al fet que els pensaments només giren al voltant de l'alliberament de la por i s'inicia un comportament d'evitació. Al seu torn, això provoca estrès, ja que es canvien la vida quotidiana i les formes d’actuació habituals.
L’ansietat i l’estrès, per tant, es mantenen mútuament. Per trencar el cercle viciós, cal fer front a la por. La forma en què succeeix varia segons els casos.
Per exemple, si algú té por d'una conversa aclaridora, evitarà la persona en qüestió per por a la pronunciació. Les petites desviacions o la no resposta a la trucada poden formar part del comportament d’evitació i, inconscientment, poden provocar estrès, ja que es presta més atenció a l’entorn o a una trucada entrant. Tot i això, si es supera la por i es duu a terme la conversa, l’estrès també s’atura, ja que no cal evitar la trucada.
És important deixar clar en aquest context que la intensitat de la por varia molt i no és un signe de debilitat. Més aviat, és una mena d’instint que hauria de protegir-se dels perills potencials. De vegades, però, l’avaluació dels perills és desproporcionada, de manera que cal revisar-los.
Quina relació hi ha entre l’estrès i la falta de son?
La manca de son i l’estrès són dos factors que s’influencien directament. Poden ser alhora la causa i la conseqüència de l’altre. Si es suposa l’existència d’una deficiència de son, la falta de son comporta una recuperació insuficient del cos.
La conseqüència és una esgotabilitat creixent durant el dia, que es manifesta en una pèrdua creixent de rendiment. Si com a conseqüència es cometen errors cada vegada més, la conseqüència pot augmentar la crítica de la persona interessada. Al seu torn, això provoca un augment de l’estrès, ja que la persona afectada se sent més sota pressió.
Es desenvolupa automàticament un cercle viciós, ja que s’ha de fer un treball addicional per satisfer la càrrega de treball donada. Com que això triga més, però, el temps de son sovint es redueix encara més. Si, en canvi, l’estrès es veu com a desencadenant de la falta de son, l’estrès impedeix que el cos es relaxi per trobar la manera de dormir.
L’augment de la tensió durant el dia fa que sigui més difícil apagar la vida quotidiana al final del dia. En aquest cas, sovint és l’ocupació mental amb el contingut del dia la que evita adormir-se. Així, la durada del son s’escurça amb el temps més llarg que es triga a adormir-se. Si el temps de son disminueix tan enormement que no es dóna una recuperació durant la nit, l'eficiència durant el dia disminueix com ja s'ha descrit i torna a desenvolupar un cercle viciós per falta de son i estrès. Per tant, aquests dos factors són en si mateixos dos problemes diferents, però s’influencien mútuament a través de la seva influència en el ritme dia-nit. Això també pot ser interessant per a vosaltres: Conseqüències de la privació del son
