Símptomes d’acompanyament
Les contraccions musculars soles no solen amenaçar, però tenen una causa inofensiva com la síndrome de fasciculació benigna. No obstant això, si apareixen senyals d 'advertència, el fitxer contraccions ha de ser examinat per un neuròleg. Aquests símptomes, coneguts com a "banderes vermelles", inclouen en particular: greus dolor dèficits neurològics com paràlisi o alteració de la vista marejos greus febre i pèrdua de pes involuntària greu, nova mals de cap També s’ha de consultar un metge si els símptomes ho indiquen epilèpsia.
Això és especialment cert en el cas de pèrdua de consciència durant convulsions i dèficits neurològics. Si el trempat muscular s’acompanya de pèrdua de força i atròfia muscular, això també pot ser una primera indicació de l’ELA i s’ha d’aclarir amb urgència.
- Dolor intens
- Fracassos neurològics com paràlisi o alteracions visuals
- Marejos greus
- Febre i pèrdua de pes no desitjada
- Mal de cap forts i nous
Per descomptat, no hi ha una teràpia uniforme per al símptoma trempat muscular, ja que s’ha de basar en la causa.
Si el contraccions està relacionat amb l’estrès, idealment s’hauria de reduir. Relaxació tècniques com relaxació muscular progressiva or entrenament autogènic pot ajudar aquí. Si s’acompanya de tensió, la tècnica del biofeedback també és una possibilitat.
La ingesta de calci or magnesi sovint es recomana en forma de pols o comprimits efervescents. No obstant això, el benefici en contra trempat muscular és controvertit, fins ara no s’ha pogut demostrar una efectivitat clara. Mentre no consumiu quantitats excessives, no us podeu fer mal, per la qual cosa val la pena provar-ho.
Si, per descomptat, hi ha una deficiència demostrable, s’hauria de compensar, però amb un tractament mèdic. Psicoteràpia s’ha de tenir en compte per a contraccions musculars psicosomàtiques o trastorns del tic. Una opció de tractament general és també la fisioteràpia.
Si la causa és una malaltia greu, s’ha de tractar en conseqüència. Especialment en el cas de l’esclerosi lateral amiotròfica, el pronòstic és malauradament molt pobre amb una supervivència mitjana de 3-5 anys. L’únic medicament aprovat actualment a Alemanya és el riluzol, que, però, només aporta una millora moderada.
Si la malaltia és greu, s’ha de tractar en conseqüència. Especialment en el cas de l’esclerosi lateral amiotròfica, el pronòstic amb una supervivència mitjana de 3-5 anys és malauradament molt pobre. L’únic medicament aprovat actualment a Alemanya és el riluzol, que, però, només aporta una millora moderada.
Tots els articles d'aquesta sèrie:
