Ardor boca síndrome (BMS) - anomenada col·loquialment ardent boca i llengua síndrome - (sinònims: Glossàlgia, glossodínia, glossopirosi; estomatopirosi; ICD-10-GM K14.6: glodistròfia) es caracteritza per la insensibilitat de la llengua o oral mucosa, inclosos els llavis. També inclou molèsties com picor o formigueig a la boca.
Ardor boca la síndrome compta com a orofacial dolor síndrome.
No hi ha canvis al fitxer llengua o oral mucosa es pot identificar en la síndrome de la boca ardent, ja que aquest terme fa referència exclusivament a la forma idiopàtica. Les malalties que figuren als diagnòstics diferencials s’han de descartar abans de diagnosticar la síndrome de la boca ardent. Abans de fer un diagnòstic de BMS primari (la síndrome real de la boca ardent), sempre s’ha de descartar el BMS secundari.
BMS primària, que s’associa a la crema i dolor dels mucosa, sol persistir durant més de 4 a 6 mesos i es produeix gairebé diàriament.
Relació de sexe: les dones es veuen afectades significativament més sovint que els homes (3.5-13: 1).
Pic de freqüència: la malaltia es produeix predominantment entre els anys 45 i 50 de vida.
La prevalença (freqüència de la malaltia) és aproximadament del 5% (a Alemanya); 0.7-15% a tot el món.
Curs i pronòstic: la síndrome de la boca ardent pot aparèixer com a símptoma acompanyant de malalties generals o també en cas de canvis a la mucosa oral. La sensació de cremor se sol sentir als dos terços anteriors de la llengua, a la part anterior del paladar dur i als llavis inferiors. A mesura que avança el dia, les molèsties solen augmentar. Durant el menjar, les insensacions milloren. Sovint hi ha pertorbacions paral·leles del sabor sensació, així com la salivació.
Comorbiditats (malalties concomitants): la majoria dels pacients amb BMS també tenen trastorns psicològics o psiquiàtrics (ansietat, depressió).
