Síndrome de burnout

Sinònims

• Burnout
• Esgotament
• Burnout / Burnout
• Estat d’esgotament total
• Cremar-se

definició

El nom "burnout" prové de l'anglès "to burn out": "burn out". Es tracta d’un estat d’esgotament emocional i físic que s’acompanya d’una manca massiva d’impuls i rendiment. Les persones de professions socials, com ara infermeres, metges i professors, es veuen especialment afectades per l’esgotament.

Sovint es tracta de persones que es dediquen devotament a la seva professió i sovint reben poc reconeixement. Les persones que es defineixen principalment a través de la seva professió i de l’esforç treball que fan, també posen en risc un esgotament, posant en segon pla tota la resta, com ara contactes socials i aficions. Si aquestes persones experimenten frustració a la feina, el resultat és en última instància un desglossament perquè els falta el dret equilibrar.

Sovint, la síndrome de burnout és l'etapa final d'un sobreesforç prèviament prolongat o un excés de treball. El camí cap a l’esgotament de vegades triga diversos anys. Normalment, una síndrome de burnout resulta d’una combinació del sentit del deure, la motivació, l’ambició i el perfeccionisme combinats amb l’estrès continu, una forta pressió per realitzar i / o exigències excessives.

Els desencadenants d’un esgotament són un esglaó generalment es desenvolupa de forma insidiosa i sovint dura diversos mesos a anys. Al final, però, sempre acaba en un desglossament físic i mental complet, on fins i tot les tasques més senzilles ja no semblen factibles. En medicina, la síndrome de burnout no es reconeix com a malaltia per si mateixa, sinó que es classifica únicament a la Classificació Internacional de Malalties (DCI) -10 clau de "problemes relacionats amb dificultats per afrontar la vida".

• Una demanda massa elevada d’un mateix i un compromís excessiu
• La voluntat de treballar sense parar
• L’ajornament de les pròpies necessitats i contactes socials
• La renúncia al descans i la relaxació

Segons estudis representatius, al voltant del 7% de tots els empleats pateixen símptomes de burn-out. Un 20-30% de tots els treballadors estan en risc. En principi, un esgotament pot afectar qualsevol persona.

Fins i tot les persones que no treballen, per exemple, escolars, pensionistes o aturats, es veuen afectades per la síndrome de burn-out. No obstant això, certs grups professionals (per exemple, professors, directius, infermeres, treballadors socials, pastors, metges) tenen taxes de malaltia especialment elevades amb els diagnòstics corresponents. Tanmateix, no és el nombre d’hores setmanals de treball el que és decisiu, sinó la pressió a realitzar, l’estrès mental, els factors individuals i les condicions laborals, que finalment condueixen a un esgotament complet.

No hi ha xifres exactes dels nous casos anuals de malaltia, ja que la síndrome de burn-out no és una malaltia clarament definida, sinó un quadre clínic amb símptomes diversos i, de vegades, molt diferents. Científicament, el nombre real de casos nous cada any és molt difícil de determinar. És cert, però, que el nombre de casos nous augmenta cada cop més i que la síndrome de burn-out s'està estenent a tots els grups professionals.