Silimarina (Extracte de fruita de card de llet): definició, metabolisme, biodisponibilitat

La silimarina és un extracte de fruita i prové card de llet (Silybum marianum). Aquesta planta medicinal pertany a la família composta (Asteraceae), subfamília Carduoideae. Amb una alçada de la tija de 20 cm a 150 cm, l’herba anual a biennal es reconeix fàcilment per les seves fulles de marbre blanc-verd i la seva flor porpra. Card de llet creix preferentment en sòls secs i pedregosos i es troba al nord d’Àfrica, Àsia Menor, sud de Rússia i la regió mediterrània. Aquesta planta es cultiva i es cultiva a Àustria, Hongria, Alemanya, Argentina, Veneçuela i Xina. Els fruits de color marró negre de card de llet consisteixen en un 20% a un 30% d’oli ric en greixos amb un alt contingut en àcid linoleic, un 25% a un 30% de proteïnes, un 1.5% a un 3% de silimarina, a més de fitosterols i mucílag. El complex de silimarina resultant està format per la silibina (o silibinina) de flavanolignans, silicristina, silidianina, isosilibina i el taxifolina del flavanonol. Entre el 40% i el 70%, la silibina constitueix la proporció més gran i té la major activitat biològica.

Metabolisme

Després de la ingesta oral, la silimarina s’absorbeix entre un 20% i un 50%. Els flavanolignans es conjuguen amb sulfat i àcid glucurònic fetge i després introduïu el plasma i bilis. Després de 4 a 6 hores, el plasma màxim concentració s’aconsegueix entre 1.3 µg / ml i 1.7 µg / ml. El 80% de la silimarina s’excreta a bilis i aproximadament un 10% entra a circulació enterohepàtica (intestinal-fetge circulació).

Biodisponibilitat

El biodisponibilitat de silimarina és baixa i depèn de la concentració així com la presència d'altres ingredients (com ara flavonoides, derivats fenòlics, proteïnes, tocoferols, etc.). L’addició de fosfatidilcolina o ß-ciclodextrina fa que la silimarina sigui més biodisponible.