introducció
El tàlem és l’estructura més gran del diencèfal i es troba una vegada a cada hemisferi. És una estructura en forma de mongeta connectada entre si per una mena de pont. A més del tàlem, altres estructures anatòmiques pertanyen al diencefal com ara el hipotàlem amb glàndula pituitària, l’epitàlem amb l’epífisi i el subtàlem. El tàlem està estretament connectat amb el cervell a través de determinades vies. La informació que el cos rep a través de les orelles, els ulls, la pell o fins i tot la posició del propi cos a l’espai flueix primer cap al tàlem.
Anatomia i funció
Els diversos estímuls que han de penetrar a la consciència es canvien als nuclis del tàlem i després es transmeten. Es fa una distinció entre nuclis de tàlem específics i no específics, i tots dos prenen certa informació i la transmeten a diferents zones del cervell. Els nuclis específics del tàlem es divideixen en grups anteriors, mitjans i posteriors.
El grup del nucli lateral anterior (nucli ventral anterolateralis) processa principalment informació motora, és a dir, senyals per al moviment del cos. Segueix el nucli posterior anterior (nucleus vertralis posterior). Aquests capten senyals de sensibilitat a la profunditat i el sentit del tacte.
La sensibilitat a la profunditat descriu la informació dels músculs, tendons i articulacions. S'utilitza per enregistrar i ajustar constantment la posició del fitxer articulacions a l'espai. Un procés necessari per a la nostra cervell per planificar i executar moviments.
Com a mena de primera estació de filtre, aquesta informació es pre-processa i s’ordena. La informació que és important, és a dir, que l’ésser humà hauria de percebre conscientment, es transmet des del tàlem a les regions corresponents de la cervell. A causa d’aquest processament d’informació, el tàlem sovint es coneix en medicina com la “porta d’entrada a la consciència”.
Mitjançant aquest tipus de punt de commutació, es filtra informació poc important, de manera que la persona en situació només percep allò que és important i essencial. Al mateix temps, el cervell també està protegit contra una riuada d’estímuls. Els nuclis del tàlem anterior (Nuclei anterior thalami) reben senyals importants per a funcions com aprenentatge, memòria, sentiments, ingesta i digestió d’aliments.
Aquests serveis es resumeixen com el sistema límbic, que inclou diverses estructures distribuïdes per tot el cervell. Els nuclis talàmics mitjans (Nuclei mediales thalami) transmeten informació que afecta les capacitats cognitives com el pensament i que estan particularment ben connectats a les zones cerebrals frontals. A més, dues zones especials anomenades protuberàncies laterals i medials (Corpus geniculatum laterale i mediale) pertanyen als nuclis específics.
La part lateral pertany a la camí visual. Això rep els estímuls del camp visual, més precisament de la retina dels ulls. Es processen i es transmeten a l’escorça visual del cervell, que es troba a la part posterior del cap, i processat en una imatge.
Les protuberàncies medials formen part de la via auditiva i, per tant, transmeten els estímuls que percebem amb les orelles a les zones corresponents del cervell. Finalment, el pulvinar o coixí en forma de coixí pertany als nuclis específics. Això és responsable del processament posterior de la percepció, memòria i el llenguatge.
Els nuclis de tàlem inespecífics no reben noms propis. Inclouen un grup intermedi (Nuclei intralaminares), que es diu que és important per al control de la consciència. Els nuclis mitjans també estan connectats al sistema límbic com alguns nuclis específics. També contenen una part del tracte olfactiu, tot i que el tracte olfactiu és l’única excepció i no arriba al cervell a través dels nuclis talàmics.
