Taquicàrdia

informació general

La taquicàrdia, també coneguda com taquicàrdia paroxística, és coneguda per gairebé tothom. Una taquicàrdia es defineix per a cor taxa de més de 100 pulsacions per minut. Normalment, les palpitacions comencen de manera molt sobtada, i després es pot sentir el batec del cor fins a la gola o en la seva totalitat. pit (les anomenades palpitacions). En cas d’anticipació, excitació o por, la taquicàrdia sol ser completament inofensiva i disminueix lentament. Tot i això, la taquicàrdia també pot ser una indicació d’un orgànic cor o malaltia de la tiroide i ha de ser aclarit pel metge de família si es produeixen altres símptomes a part de la taquicàrdia, com ara ensopegades cardíaques, falta d'alè, nàusea o marejos.

Com es desenvolupa la taquicàrdia?

Cada persona experimenta ritmes addicionals del cor, les anomenades extrasístoles, durant tot el dia. An extrasistole és inofensiu, però pot provocar una excitació circular. En aquest cicle d'excitació, l'ona d'excitació torna una i altra vegada pel mateix camí fins a la sortida de l'excitació elèctrica.

Aquesta excitació circulant també s’anomena circulació de reentrada i pot produir-se a les cambres cardíaques, per exemple a la vora d’una cicatriu al teixit muscular cardíac després d’un atac del cor. A més, en alguns pacients hi ha vies congènites entre les aurícules i els ventricles que poden afavorir la circulació de la reentrada. Una circulació de reentrada condueix a una taquicàrdia amb un ritme regular.

Si, en lloc d’aquesta taquicàrdia habitual, es produeixen molts circuits d’excitació irregulars més petits, fibril · lació auricular o la fibril·lació ventricular és el resultat. Tot i que la fibril·lació ventricular comporta una parada circulatòria immediata i els pacients afectats han de ser reanimats, fibril · lació auricular sovint no es nota perquè no restringeix o només restringeix lleugerament la funció circulatòria. No obstant això, la taquicàrdia no només es pot desencadenar pel mecanisme d’excitació circulant, sinó també per l’anomenat “augmentat automatisme”, que accelera la freqüència de la node sinusal. La node sinusal és el generador de rellotges del cor i pot ser estimulat a una freqüència més ràpida per l’autònom sistema nerviós, diversos fàrmacs i estimulants com cafeïna i altres factors que afecten el sistema cardiovascular, provocant així taquicàrdia.