epiteli

Microtúbuls: estructura, funció i malalties

Els microtúbuls són filaments de proteïnes que tenen una estructura tubular i, juntament amb l’actina i els filaments intermedis, formen el citoesquelet de les cèl·lules eucariotes. Estabilitzen la cèl·lula i també participen en el transport i el moviment dins de la cèl·lula. Què són els microtúbuls? Els microtúbuls són polímers tubulars les estructures proteiques dels quals tenen un diàmetre d’uns 24 nm. Juntament amb altres filaments, ... Microtúbuls: estructura, funció i malalties

Microvilli: Estructura, Funció i Malalties

Els microvellositats són extensions de cèl·lules. Es troben, per exemple, a l’intestí, a l’úter i a les papil·les gustatives. Milloren l’absorció de substàncies augmentant la superfície de les cèl·lules. Què són els microvellositats? Els microvilis són projeccions filamentoses a la punta de les cèl·lules. Els microvilli són particularment freqüents a les cèl·lules epitelials. Aquestes són les cel·les ... Microvilli: Estructura, Funció i Malalties

Epiteli escamós: estructura, funció i malalties

L'epiteli escamós es refereix a un tipus específic de cèl·lula corporal que es troba a diverses superfícies externes i internes del cos i dels òrgans. L'epiteli escamós té propietats de cobertura o protecció i, per tant, també es coneix com epiteli de cobertura. Què és l’epiteli escamós? El teixit epitelial es compon de cèl·lules alineades individualment, però la forma i el gruix del ... Epiteli escamós: estructura, funció i malalties

Endolinfa: estructura, funció i malalties

L’endolinfa és un fluid limfoide clar ric en potassi que omple les cavitats del laberint membranós de l’oïda interna. Separat per la membrana de Reissner, el laberint membranós està envoltat del perilimf ric en sodi. Per a l’oïda, la diferent concentració d’ions entre el perilimf i l’endolinfa juga un paper important, mentre que les propietats mecànic-físiques (principi d’inèrcia) són ... Endolinfa: estructura, funció i malalties

Moviment vilós: funció, paper i malalties

Els moviments vilosos es produeixen a l’intestí prim. Allà es troben elevacions de la mucosa en forma de dit. S’anomenen vellositats. Què són els moviments vilosos? Els moviments vilosos tenen lloc a l’intestí prim. Allà es troben elevacions de la mucosa en forma de dit. S’anomenen vellositats. La mucosa de l'intestí prim (mucosa intestinal) recobreix el duodè, ... Moviment vilós: funció, paper i malalties

Hormones tiroïdals: estructura, funció i malalties

Les dues hormones tiroïdals T3 (també triiodotironina) i L4 (també L-tiroxina o levotiroxina) es produeixen a les cèl·lules epitelials de la glàndula tiroide. El seu control està subjecte a l’hormona reguladora TSH basal (hormona estimulant de la tiroide o tirotropina), que es produeix a la hipòfisi. Les malalties clàssiques de la tiroide relacionades amb les hormones són l’hipertiroïdisme, l’hipotiroïdisme i ... Hormones tiroïdals: estructura, funció i malalties

Fagocitosi: funció, paper i malalties

La captació, atrapament i digestió de partícules no cel·lulars en una cèl·lula especialitzada en aquest procés s’anomena fagocitosi. L’atrapament de partícules es produeix mitjançant la formació de cavitats (fagosomes) que, després de la captació de partícules, es fusionen amb vesícules especialitzades anomenades lisosomes. Contenen els enzims necessaris per a la digestió o degradació de les partícules atrapades. Què és la fagocitosi? La fagocitosi és el ... Fagocitosi: funció, paper i malalties

Blastogènesi: funció, tasques, paper i malalties

La blastogènesi es refereix al desenvolupament primerenc de 16 dies de l’òvul femení fecundat, el zigot, al blastocist. Durant la blastogènesi, les cèl·lules, que aleshores encara són omnipotents, es divideixen contínuament i, cap al final de la fase, experimenten una diferenciació inicial en una capa externa de cèl·lules (trofoblast) i cèl·lules interiors (embrioblast), a partir de les quals l’embrió ... Blastogènesi: funció, tasques, paper i malalties

Mecanoreceptors: estructura, funció i malalties

Els mecanoreceptors són cèl·lules sensorials que permeten la sensació convertint estímuls mecànics com la pressió, l’estirament, el tacte i la vibració en estímuls endògens i transmetent-los al cervell a través de vies neuronals. La professió mèdica distingeix els mecanoreceptors aproximadament segons el seu origen, per la qual cosa també difereixen en la seva construcció i funcionament en funció de l'òrgan sensorial associat ... Mecanoreceptors: estructura, funció i malalties