Els miòcits són cèl·lules musculars multinucleades. Formen els músculs esquelètics. A més de la contracció, el metabolisme energètic també entra dins de les seves funcions. Què són els miòcits? Els miòcits són cèl·lules musculars en forma de fus. La miosina és una proteïna que té un paper important en la seva anatomia i funció. Antoni van Leeuwenhoek va descriure per primera vegada les cèl·lules musculars al ... Miocits: estructura, funció i malalties
Els esfingolípids es troben entre els components bàsics de la membrana cel·lular, juntament amb els glicerofosfolípids i el colesterol. Químicament, es deriven de l’esfingosina, un aminoalcohol insaturat amb 18 àtoms de carboni. Principalment el sistema nerviós i el cervell són rics en esfingolípids. Què són els esfingolípids? Totes les membranes cel·lulars contenen glicerofosfolípids, colesterol i esfingolípids. Els esfingolípids consisteixen en l’esfingosina vertebral, ... Esfingolípids: funció i malalties
Els processos citoplasmàtics ramificats i multiplicats d’una cèl·lula nerviosa (neurona), mitjançant els quals es rep informació i es transmeten impulsos al cos, s’anomenen dendrits en el llenguatge tècnic. Això serveix per rebre estímuls elèctrics i els transmet al cos cel·lular (soma) de la cèl·lula nerviosa. Què és una dendrita? ... Dendrita: estructura, funció i malalties
Els fibroblasts són cèl·lules anabòliques. Produeixen totes les fibres i components moleculars del teixit connectiu, donant-li la seva estructura i força. Què són els fibroblasts? Els fibroblasts són cèl·lules del teixit connectiu en sentit estricte. Són mòbils i divisibles i produeixen tots els components importants de la substància intercel·lular. Aquesta és l'estructura bàsica del teixit en ... Fibroblasts: estructura, funció i malalties
Els fibròcits formen part del teixit connectiu. Normalment es troben en estat de repòs i tenen projeccions irregulars que s’uneixen a les projeccions d’altres fibròcits per donar una força tridimensional al teixit connectiu. Quan sigui necessari, com després de lesions mecàniques, els fibròcits poden "despertar-se" de la seva latència i tornar a fibroblasts dividint-se per sintetitzar components de ... Fibrocit: estructura, funció i malalties
Les cèl·lules progenitores tenen propietats pluripotents i formen l’embassament en diversos teixits a partir dels quals es formen cèl·lules del teixit somàtic per proliferació i diferenciació. Es generen per divisió asimètrica de cèl·lules mare pluripotents, una de les quals es desenvolupa com a cèl·lula progenitora i l’altra completa el dipòsit de cèl·lules mare de nou. Cèl·lules progenitores ... Cèl·lula progenitora: estructura, funció i malalties
En apocitosi, la membrana d’una cèl·lula glandular és segrestada juntament amb la secreció en recipients. Aquest és un mode secretor de les glàndules apocrines que és una forma especial d’exocitosi i afecta principalment la glàndula mamària. Els trastorns de l’equilibri hormonal poden alterar el comportament de l’apocitosi. Què és l’apocitosi? És un mode de secreció d'apocrina ... Apocitosi: funció, paper i malalties
La beta-secretasa pertany a la família de les proteases. Participa en la formació de beta-amiloide, que té un paper important en la transmissió d'informació al cervell. Al mateix temps, la beta-secretasa i la beta-amiloide tenen un paper important en el desenvolupament de la malaltia d'Alzheimer. Què és la beta-secretasa? La beta-secretasa pertany al grup de proteases que descomponen les proteïnes a ... Beta-secretasa: funció i malalties
El múscul geniohioide és un dels músculs suprahioides que junts obren la mandíbula i participen en la deglució. El nervi hipoglossal és el responsable del subministrament nerviós del múscul geniohioide. En conseqüència, la paràlisi del nervi hipoglòs afecta la funció del múscul i provoca disfàgia, que pot ocórrer en el context de nombrosos aspectes neurològics, musculars i ... Múscul geniohioide: estructura, funció i malalties
El citoplasma omple l’interior d’una cèl·lula humana. Consisteix en el citosol, una substància líquida o en forma de gel, els orgànuls (mitocondris, aparell de Golgi i altres) i el citoesquelet. En general, el citoplasma serveix per a la biosíntesi i la catàlisi enzimàtiques, així com l’emmagatzematge de substàncies i el transport intracel·lular. Què és el citoplasma? La definició de citoplasma no és uniforme ... Citoplasma: estructura, funció i malalties
Definició El plasma cel·lular o citoplasma és el contingut complet de la cèl·lula a excepció dels orgànuls cel·lulars. El citoplasma és un fluid orgànic que forma la substància bàsica de cada cèl·lula. A més de l’aigua, el citoplasma consisteix principalment en proteïnes, nutrients i enzims que són essencials per a la funció cel·lular. Funció del plasma cel·lular El citoplasma ... Plasma cel·lular al cos humà
Què és la membrana cel·lular? A les cèl·lules procariotes i eucariotes, la membrana cel·lular descriu l’embolcall del plasma cel·lular. Així, la membrana cel·lular protegeix la cèl·lula de les influències externes. L’estructura bàsica de la membrana cel·lular és la mateixa per a totes les cèl·lules. L’estructura bàsica és una doble capa de greix (bicapa lipídica). Això consisteix ... Què és la membrana cel·lular? | Plasma cel·lular al cos humà
