Ús controlat
Ús controlat de substàncies: hi ha diferents opinions sobre la qüestió de si només l’abstinència permanent d’una substància o un ús controlat és una bona eina terapèutica en la lluita contra l’addicció. De fet, hi ha proves que alguns pacients són més capaços de consumir una quantitat definida d’alcohol i de no consumir res més. Es fa un enfocament similar en el tractament dels addictes als opiacis. La substitució per opiacis artificials, com la metadona, pot contrarestar tant l’alt risc d’infecció com el comportament criminal freqüent. Paral·lelament a això, s’estan duent a terme mesures psicoterapèutiques.
Mètodes psicoterapèutics
Mètodes psicoterapèutics (presentació simplificada): en els darrers anys, a mesura que han millorat els coneixements sobre el trastorn i les possibles mesures, s’ha desenvolupat un enfocament especial relacionat amb la malaltia.
- La motivació per a la teràpia
- Prevenció d'una recaiguda
- Etapa: anàlisi del problema i els seus antecedents En aquest primer pas important, el terapeuta i el pacient aclareixen quina causa va ser la responsable final d’iniciar la teràpia. A més, s’aclareix quines conseqüències positives pot comportar aquest tractament.
A més, s’analitzen les expectatives del propi pacient i d’una possible abstinència.
- Etapa: identificació de factors que ajuden al canvi i factors que poden inhibir-lo. En aquesta etapa, el pacient i el terapeuta aclareixen, per exemple, el risc de recaiguda si el pacient roman en el seu entorn familiar. En aquesta fase, també és important que el pacient reflexioni sobre el temps després de finalitzar la teràpia (perspectives futures)
- Etapa: objectius En aquesta etapa de la teràpia, s’han d’elaborar objectius realistes juntament amb el pacient.
Per exemple, es pot aclarir si hi ha un desig real d’abstinència o si el pacient era partidari de beure controlat o d’haver continuat els hàbits. Només si un pacient es pot fixar objectius realment creïbles, la teràpia tindrà èxit a la llarga.
- Rànquing de nivells: en aquest nivell es formulen segells dividits, que són particularment importants per al pacient. Amb aquesta finalitat, el pacient crea una llista de classificació, sobre la qual es formulen sobretot objectius, que condueixen el més ràpid possible a una experiència d’èxit.
- Etapa de la implementació de la teràpia: Aquesta etapa consisteix a implementar els objectius treballats en les etapes anteriors.
A més, el pacient aprèn, per exemple, com millorar les seves pròpies capacitats, que són necessàries per a un canvi de comportament durador. A més, aprèn a observar-se en diferents situacions per mantenir el seu propi autocontrol. Per últim, però no menys important, s’eliminen els estímuls que podrien provocar una recaiguda.
