Sinònims
Mèdic: Substantia alba spinalis SNC, medul·la espinal, cervell, cèl·lula nerviosa, medul·la espinal de matèria grisa
introducció
Aquest text intenta presentar les interrelacions molt complexes en el medul · la espinal d’una manera entenedora. A causa de la complexitat del tema, està dirigit a estudiants de medicina, metges i laics molt interessats.
Declaració
El Tractus spinobulbaris es divideix en: Aquests dos tractes es troben a la cadena posterior de la substància blanca de la medul · la espinal (Funiculus posterior). Condueixen com a tracte ascendent (aferent) des de la columna vertebral gangli a dues àrees centrals, que es troben a la medul·la oblongada allargada: el Fasciculus gracilis fins al "nucli gracil", el Ncl. gracilis, i el Fasciculus cuneatus fins al Ncl.
cuneatus. (Ncl. = Nucli = nucli).
Aquí es troba el primer punt central d’interruptor, la segona neurona de l’extremitat posterior. Les dues vies es resumeixen en el tractus spinobulbaris, és a dir, "camí que va des del medul · la espinal al nucli ”, perquè condueixen la mateixa informació, és a dir, la sensació de tacte i vibració (l’anomenada sensibilitat superficial o epicrítica), així com el nostre sentiment per la posició dels nostres músculs i articulacions (i per tant de tot el cos) a l’espai i també en relació entre ells (= sentit de la posició, sentit de la profunditat, sentit de la força o propiocepció). El Fasciculus cuneatus condueix la informació de la meitat superior del cos, és a dir, consisteix en extensions de la columna vertebral gangli cèl·lules del coll i superior pit segments.
El fascicle gracilis dirigeix la informació des de la meitat inferior del cos, és a dir, consisteix en extensions de la columna vertebral gangli cèl·lules dels segments inferior toràcic, lumbar i sacre. El límit entre els dos es troba aproximadament al nivell del segment mamari 5 (Th 5), però això és diferent en cada cas.
- Fasciculus gracilis (GOLL) i
- Fasciculus cuneatus (BURDACH)
function
Les cèl·lules ganglionars de la columna vertebral tenen els seus extrems receptors (dendrítics) allà on obtenen la "informació sensible", per exemple:
- A la pell
- Al teixit subcutani
- A les càpsules articulars
- El periost
- La pell del cartílag
- Les fàscies musculars i
- El tendons.
- Dendrites
- Cos cel·lular
- Axon
- nucli
Aquests extrems dendrítics s’anomenen “terminacions nervioses lliures”. A part d’ells, també hi ha receptors especialitzats com les anomenades cèl·lules Merkel de la pell o els corpuscles tàctils de Meissen, els òrgans del tendó de Golgi o els fusos musculars. L'estímul que registren aquestes terminacions, per exemple, a estirament estímul del tendó, es condueix en un nervi perifèric al nervi espinal (nervi de la medul·la espinal) d’un segment i d’aquí a la cèl·lula ganglionar espinal, que és la primera neurona d’aquesta via.
Aquesta neurona és pseudounipolar. L’impuls que arriba ara viatja per l’arrel posterior (radix posterior) cap a la medul·la espinal. Aquí és on es divideix la transmissió del senyal: però vegem la llarga branca ascendent, el tracte posterior real.
Fins als seus respectius nuclis, els fascicles gracilis i cuneatus corren pel mateix costat (= ipsilateral), cosa que significa que les sensacions (tacte, vibració, sentit de la posició) del peu esquerre i de la mà esquerra també corren pel costat esquerre de la medul·la espinal. Tant en el seu recorregut com en els mateixos nuclis, hi ha una estricta divisió somatotòpica, la qual cosa significa que cada ubicació a la perifèria té una representació local exacta en totes les estacions del seu recorregut fins a l’escorça cerebral: com més avall hi hagi el segment entra informació de l’estímul, més cap al costat del camí que corre. A cadascun dels dos nuclis, les fibres ara es canvien a un segon cèl·lula nerviosa, que envia les seves extensions al fitxer tàlem al diencèfal.
Ara ja no s’anomenen “spinobulbaris” perquè han deixat enrere la medul·la espinal (espino-) i els nuclis (bulbi). Ara aquestes fibres es creuen cap a l’altre costat, és a dir, són contralaterals. Les fibres que ara corren pel costat esquerre condueixen així la informació des del costat dret del cos.
En aquesta secció, s’anomenen Lemniscus medialis, el “bucle més al mig”, i formen part d’una via que condueix les fibres nervioses des de diverses àrees nuclears fins a la tàlem (tractus bulbothalamicus). Per aquest motiu, a partir d aquí també es coneix el tracte com el sistema de lemnescala tàlem (nucli ventralis posterolateralis), es canvien al seu terç cèl·lula nerviosa, que envia les seves extensions a l’escorça cerebral, allà al gir postcentral. Aquest és el cervell sinuós, que es troba directament darrere del solc central i és, per dir-ho així, un “punt terminal” per a tota la informació sensible.
Algunes fibres del sentit posicional, el propiocepció, també acaben en altres àrees centrals, especialment el nucli thoracicus dorsalis (també anomenat columna de Stilling-Clarke), que es troba a la banya posterior al nivell dels segments C8-L3. Des d’allà s’envien a l’escorça cerebel·lar a través del tracte lateral cerebel·lar posterior (= tractus spinocerebellaris posterior).
- D'una banda, com una llarga branca en l'esmentada (spinobulbar) orbita a les àrees nuclears Ncl. gracilis o Ncl. cuneatus (segons l'alçada a la qual es va crear l'estímul),
- D’altra banda, com a branques curtes cap a neurones intermèdies (els anomenats col·laterals d’axons) de la banya posterior o
- Directament a les cèl·lules motores de la banya anterior, creant un recorregut reflex senzill.
