Durada
Un trastorn de l’afecció és sovint un quadre clínic de llarga durada. El trastorn de l’enganxament sol començar a primera hora infància i, per tant, és molt formatiu en anys decisius de desenvolupament. Per tant, és comprensible que els afectats necessitin un temps corresponent per poder tornar a un comportament normal d’afecció. En general, la durada depèn del tipus de teràpia i de la implementació consistent del tractament. En molts casos, però, es pot esperar que un bon tractament psicoterapèutic o psiquiàtric duri diversos anys.
Diagnòstic
Per poder diagnosticar un trastorn d’unió, primer s’han d’excloure altres trastorns. Sovint no és fàcil distingir entre problemes físics o psicològics directes (causats per maltractaments o maltractaments) i un trastorn de l’afecció resultant. Per tant, és important realitzar un examen detallat amb diferents proves. A més, el diagnòstic del trastorn de l’afecció inclou l’aparició de símptomes corresponents durant els primers cinc anys de vida.
Hi ha una prova fiable d'un trastorn d'unió?
No hi ha cap prova fiable en aquest formulari per assegurar un trastorn d’unió com a diagnòstic. Es poden trobar nombroses proves a Internet que poden donar indicis d’un trastorn d’unió. No obstant això, no es pot fer una afirmació fiable sobre la presència d'un trastorn d'unió mitjançant aquestes proves.
A psiquiatre per tant, s’ha de consultar si hi ha signes de trastorn de l’afecció. No s’han de subestimar les possibles indicacions de trastorn de l’afecció, ja que es tracta d’una malaltia greu i pot causar danys a llarg termini a la persona interessada. Per tal d’identificar els possibles signes, poden ajudar-vos algunes preguntes que poden indicar un trastorn de l’afecció.
El focus aquí és si l’afectat té parents propers o confidents al seu entorn. La por a ser ferit i el desig de seguretat també són un element central. A més, s’hauria de prestar atenció a si hi ha una gran necessitat de retirada i solitud.
Tots els articles d'aquesta sèrie:
