Trastorn de la personalitat

Sinònims

Trastorn paranoic de la personalitat, trastorn de la personalitat esquizoide, trastorn de la personalitat dissocial, trastorn de la personalitat emocionalment inestable, trastorn de la personalitat histriònica, trastorn de la personalitat anancàstic (obsessiu-compulsiu), trastorn de la personalitat que prevé l’ansietat, trastorn de la personalitat astenic (dependent)

resum

El terme "trastorn de la personalitat" cobreix un ampli espectre de trastorns ben diferents, que es caracteritzen per la manifestació particularment extrema de certs trets de caràcter o "peculiaritats". El factor decisiu per a la classificació com a trastorn no és la presència, sinó l’expressió particularment forta dels trets de personalitat, que sovint són molt estables al llarg del temps i de les situacions. No sempre és fàcil decidir fins a quin punt aquesta "excentricitat" d'una persona requereix un tractament, sobretot perquè la tolerància de les diferents societats envers la "excentricitat" dels seus membres varia molt.

Una indicació de la necessitat de tractament per a un trastorn de la personalitat ve donada, per exemple, per les limitacions reals o percebudes de la persona afectada en la vida quotidiana, professional i social. En última instància, no hi ha claredat sobre la freqüència dels trastorns de la personalitat a la població; les estimacions varien entre un 6-23%. Per a la teràpia s’utilitzen diferents mètodes psicoterapèutics, que depenen del tipus de trastorn en qüestió. Aquest tractament psicoterapèutic pot trigar molt de temps, però en molts casos comporta una bona reducció dels símptomes o una bona integració dels pacients en la seva vida quotidiana.

Excursus: personalitat

Quan us acosteu al quadre clínic del "trastorn de la personalitat", és essencial primer fer-vos una idea del terme "personalitat". Una definició comuna veu la personalitat com la suma de característiques individuals que fan que una persona sigui única. En el marc de la psicologia de la personalitat, hi ha diversos models que tenen en compte aquest fet i intenten captar diversos aspectes de la personalitat i generalitzar-los amb la finalitat de ser manejable.

Un exemple d'això és el concepte de "cinc grans", que assigna cinc dimensions principals al concepte de personalitat, que en cert sentit representen escales entre dos punts finals. En el marc de les proves psicològiques, s’assignen valors puntuals a les respostes a preguntes estandarditzades en aquestes escales, que, quan es veuen conjuntament, proporcionen informació sobre l’estructura de personalitat de l’enquestat. Les cinc dimensions aquí són: Dimensions de la personalitat, basades en el concepte dels “cinc grans

• Extroversió | “Sociable” - “reservat”
• Compatibilitat | "Pacífic" - "renyit
• Consciència | "Minuciós" - "descuidat"
• Neuroticisme (estabilitat emocional) | "Relaxat" - "sensible"
• Obertura | "Creatiu" - "poc imaginatiu