Productes
La vancomicina està disponible comercialment com a injectable i en forma de càpsula (Vancocin, genèrics). Va ser descobert el 1957 en mostres de sòl d’una selva de Borneo i ha estat aprovat a molts països des del 1959.
Estructura i propietats
La vancomicina és present a les drogues com a clorhidrat de vancomicina (C66H76Cl3N9O24, Mr = 1486 g / mol) és present, de color blanc, higroscòpic pols que és fàcilment soluble en aigua. La substància s’obté a partir de certes soques o es prepara per altres mètodes. La vancomicina és poc absorbida per via oral i, per tant, s’ha d’administrar per via parenteral per a infeccions sistèmiques.
Efectes
La vancomicina (ATC J01XA01) té propietats bactericides contra molts patògens gram-positius, per exemple, estafilococs, estreptococs, enterococs i. Els efectes es basen en la inhibició de la síntesi de la paret cel·lular bacteriana. La vida mitjana oscil·la entre les 4 i les 6 hores.
Indicacions
Per al tractament de malalties infeccioses bacterianes, per exemple amb estafilococs.
Dosi
Segons l’SmPC. El medicament s’administra normalment com una infusió intravenosa. Càpsules també estan disponibles per a la teràpia peroral d’infeccions intestinals (enterocolitis estafilocòcica, enterocolitis pseudomembranosa induïda per antibiòtics causada per).
Contraindicacions
- Hipersensibilitat
Per obtenir precaucions completes, consulteu l’etiqueta del medicament.
Interaccions
- Ototòxics, neurotòxics, nefrotòxics antibiòtics.
- Estupefaents (anestèsics).
- Relaxants musculars
Efectes adversos
Els possibles efectes adversos inclouen:
- Neutropenia
- Reaccions d’hipersensibilitat, reaccions a la infusió.
- Deteriorament de la funció auditiva, ototoxicitat.
- Caiguda de la pressió arterial amb injecció ràpida
- Nàusees, colitis pseudomembranosa
- Disfunció renal