Vitamina A: avaluació de la seguretat

L'autoritat europea de seguretat alimentària (EFSA) va ser avaluada per última vegada vitamines i minerals per seguretat el 2006 i va establir l’anomenat nivell d’ingesta superior tolerable (UL) per a cada micronutrient, sempre que es disposés de dades suficients. Aquesta UL reflecteix el màxim nivell segur de micronutrients que no causarà efectes adversos quan es pren diàriament de totes les fonts durant tota la vida.

La ingesta diària màxima segura per a vitamina A és de 3 mg (= 3,000 µg). 3,000 µg de vitamina A equival a 10,000 UI (unitats internacionals). La quantitat diària màxima segura per a vitamina A és gairebé quatre vegades la ingesta diària recomanada per la UE (Nutrient Reference Value, VNR).

Aquest valor s'aplica a les dones en edat fèrtil, les dones embarassades, les lactants i els homes. L’EFSA va establir aquest valor pel que fa a la seguretat del nen per néixer per a les dones en edat fèrtil per protegir la vida no nascuda d’efectes teratogènics (efectes que poden causar malformacions a embrió).

La UL no s'aplica a les dones postmenopàusiques. Es recomana limitar la ingesta de vitamina A a 1.5 mg al dia a causa d'un major risc de patir osteoporosi (pèrdua òssia) i fractures (trencades ossos).

Més del 95% de la ingesta diària de vitamina A de la població està per sota del màxim de 3 mg de retinol. Provitamina A ingerida (per exemple, beta-Carotene) es converteix en vitamina A al cos només en una situació de deficiència.

En els estudis, hi ha una correlació entre una ingesta elevada de vitamina A i fetge la cirrosi (etapa final de la malaltia hepàtica crònica) només es va observar per sobre d’una quantitat de 7.5 mg de vitamina A al dia, presa durant 6 anys.

Per a les dones embarassades, s’aplica el següent per aspectes de precaució per al nadó:

Les dones embarassades tenen una major necessitat de vitamina A. A causa de la gran importància de la vitamina per a pulmó desenvolupament i maduració, s’ha de prestar atenció a un subministrament adequat, especialment al 2n i 3r trimestres (tercer trimestre).

Una fase sensible per al embrió només existeix en els dos primers mesos. Durant aquest temps, el nen per néixer pot reaccionar a quantitats inusualment excessives de vitamina A. Tanmateix, amb la ingesta habitual de vitamina A de forma normal dieta, les dones embarassades estan lluny de ser quantitats excessives que puguin tenir un efecte negatiu sobre el nen no nascut. Aquestes quantitats no es poden aconseguir mitjançant el consum d'aliments i mitjançant preparats de substàncies vitals adequadament dosificats.

Només el consum de fetge i els productes que contenen fetge ocupen una posició especial i, amb els seus nivells incontrolablement alts de vitamina A, es troben en un rang que pot tenir un efecte negatiu en el desenvolupament del nen no nascut. Per tant, les dones embarassades han d’evitar menjar fetge durant el primer trimestre (tercer trimestre). Altres aliments que contenen vitamina A no suposen un risc major per al nen no nascut. Provitamines de vitamina A (per exemple, beta-Carotene) són una bona alternativa, ja que es poden absorbir de manera controlada i convertir-los en vitamina A segons es requereixi. La sobredosi de vitamina A no és possible.