Vitamina D: situació de subministrament

A l'Enquesta Nacional de Nutrició II (NVS II, 2008), es va investigar el comportament dietètic de la població a Alemanya i es va demostrar com això afecta la ingesta diària mitjana de nutrients amb macro i micronutrients (substàncies vitals).

Les recomanacions d’ingesta (valors de referència DA-CH) de la German Nutrition Society (DGE) s’utilitzen com a base per avaluar l’aportació de nutrients. Una comparació de la ingesta de nutrients determinada al NVS II amb les recomanacions de la DGE mostra per a quins micronutrients (substàncies vitals) hi ha una insuficiència de subministrament freqüent a Alemanya.

Es pot dir el següent sobre la situació del subministrament:

El principal proveïdor de vitamina D al dieta és principalment peix. Segons NVS II (2008), més del 40% del dia vitamina D la ingesta prové de peix i plats de peix. Un equilibrat dieta El ric en peix és, per tant, particularment important pel que fa a un bé vitamina D subministrament.

  • La nova recomanació d’aportació de vitamina D per una quantitat de 20 µg s’aconsegueix amb normalitat dieta de ningú de la població alemanya.
  • De mitjana, els homes prenen 2.9 µg de vitamina D al dia i les dones 2.2 µg.
  • Els homes amb pitjor subministrament manquen de 19.2 µg de vitamina D. Això correspon a un dèficit diari del 96% de la ingesta recomanada.
  • Les dones amb menys subministrament manquen de 19.5 µg de vitamina D. Això correspon a un dèficit diari del 97.5% de la ingesta recomanada.
  • Les dones embarassades i en període de lactància no tenen cap necessitat addicional de vitamina D en comparació amb les companyes que no estan embarassades o no donen lactància. No obstant això, estan sotmesos a la mateixa situació de deficiència. En conseqüència, les dones embarassades i que donen lactància amb el pitjor subministrament no tenen 19.5 µg de vitamina D al dia.

Atès que les recomanacions d’ingesta de la DGE es basen en les necessitats de persones sanes i de pes normal, pot haver-hi un requisit addicional individual (per exemple, dieta deguda, consum d’estimulants, medicaments a llarg termini, etc.) per sobre de les recomanacions d’ingesta de la DGE.