Xoc cardiogènic

Cardiogènic xoc (CS; sinònims: xoc cardíac; col·lapse cardiorespiratori; xoc cardiovascular; ICD-10-GM R57.0: Cardiogènic xoc) és una forma de xoc causada per un error de bombament del cor. Això té com a resultat cor ja no és capaç de proporcionar el rendiment cardíac (CV) requerit.

Hemodinàmicament (“mecànica de fluids de sang"), xoc es defineix com a sistòlica sostinguda pressió arterial <80 mmHg o mitjana arterial <60 mmHg.

Els desencadenants més freqüents del xoc cardiogènic (CS) a l’infart de miocardi (IM; cor atac) (= xoc cardiogènic relacionat amb l’infart; IkS) queden la insuficiència cardíaca (capacitat de bombament insuficient del cor esquerre) (78.5%), insuficiència mitral (incapacitat del vàlvula mitral per tancar entre el aurícula esquerra i la ventricle esquerre/ càmera cardíaca) (6.9%), trencament septal ventricular (complicació greu de l’infart agut de miocardi) (3.9%), dreta la insuficiència cardíaca (bombament inadequat del cor dret) (2.8%), tamponament cardíac (acumulació de líquid al pericardi) (1.4%) i altres (6.7%).

En la mesura que l’infart de miocardi ha precedit, el diagnòstic de “xoc cardiogènic relacionat amb l’infart” s’ha de fer sobre la base de símptomes clínics i mesures hemodinàmiques no invasives.

La prevalença (incidència de la malaltia) de l’infart de miocardi (MI) amb xoc cardiogènic (CS) és aproximadament del 10%.

El curs i el pronòstic depenen de la gravetat del xoc cardiogènic. El 5-10% de tots els pacients amb infart de miocardi el 1975-2005 van patir xoc cardiogènic de manera aguda o durant els primers dies, com a conseqüència del qual van morir un 50-80%. Avui, per als pacients amb infart de miocardi elevat del segment ST (STEMI) ingressats a l’hospital, la letalitat (mortalitat en relació amb el nombre total de persones que pateixen la malaltia) és només del 10%. No obstant això, en un infart de miocardi (MI) amb xoc cardiogènic (CS), que es produeix junt en aproximadament un 10% dels casos, la letalitat és encara molt elevada al 50%.