En prendre antibiòtics, és important assegurar-se que la teràpia no s'interromp prematurament. La majoria dels tractaments amb antibiòtics es realitzen de forma ambulatòria. Sovint passa que els símptomes disminueixen al cap de pocs dies.
Hi ha el risc que els pacients deixin de prendre el medicament. Les pautes parlen d’una durada de la teràpia entre 7 i 21 dies, en funció de la malaltia, el patogen i la preparació. Si un pacient interromp la medicació abans d’hora, hi ha el risc gèrmens que encara no han estat assassinats es multiplicaran ràpidament i conduiran a una nova infecció, que després respondrà menys bé a la medicació. De moment, però, s’estan duent a terme estudis per esbrinar si la durada de la teràpia amb antibiòtics no s’hauria d’escurçar en general per reduir la resistència.
Antibioteràpia calculada
Especialment en el sector ambulatori, antibiòtics es donen sense conèixer el patogen. Segons els símptomes i l’experiència estadística, el metge fa supòsits sobre el tipus de germen i selecciona un antibiòtic. Normalment pren una preparació eficaç contra l’espectre més ampli possible gèrmens.
La probabilitat d’un cop és, per tant, força elevada. En situacions d’emergència, per exemple, avançades pneumònia o sospitós meningitis, s’inicia una teràpia immediata als sectors ambulatoris i hospitalaris si se sospita. Aquí tampoc no es coneix al principi el patogen exacte.
Tot i això, la situació d’emergència requereix una acció més ràpida possible. Es parla d’una antibiòtica calculada. En el curs posterior del tractament, a sang es fa cultiu i es prepara l’anomenat antibiograma.
Aquesta és una llista dels fitxers gèrmens trobat, amb possibles efectius antibiòtics. Només quan hi hagi un antibiograma disponible, es pot iniciar una teràpia antibiòtica dirigida amb tractament germinal directe. Si el germen no respon a l’administració d’un antibiòtic d’ampli espectre a la zona ambulatòria, també s’hauria de realitzar una determinació exacta del germen.
