A l’esòfag càncer - anomenat col·loquialment càncer d’esòfag - (sinònims: carcinoma esofàgic abdominal; carcinoma de Barrett; esòfag de Barrett; neoplàsia maligna del pars abdominal de l’esòfag; neoplàsia maligna del pars cervical de l’esòfag; neoplàsia maligna del pars thoracica de l’esòfag; maligne de l’esòfag; maligne) neoplàsia d’esòfag abdominal; neoplàsia maligna del terç distal de l’esòfag; neoplàsia maligna del terç mitjà de l’esòfag; neoplàsia maligna del terç superior de l’esòfag; neoplàsia maligna de l’esòfag; neoplàsia maligna del terç proximal de l’esòfag; neoplasma maligne del neoplasma maligne del terç inferior de l’esòfag; neoplàsia maligna de l’esòfag cervical; carcinoma esofàgic distal; esòfag basalioma; esofàgic càncer; carcinoma esofàgic; carcinoma esofàgic toràcic; carcinoma esofàgic cervical; ICD-10-GM C15. -: Neoplàsia maligna de l’esòfag) és una neoplàsia maligna (neoplàsia maligna) de l’esòfag.
Els carcinomes esofàgics es divideixen en:
- Carcinoma de cèl · lules escamoses/ carcinoma escamós de cèl·lules esofàgiques (ESCC): 80% a Alemanya i 40% als EUA
- Adenocarcinoma / adenocarcinoma de l’esòfag (adenocarcinoma esofàgic, EAC) (carcinoma de Barrett; el precursor de l’adenocarcinoma és l’esòfag de Barrett): 20% a Alemanya, 60% als EUA.
Relació de sexes: homes i dones és de 5: 1.
Pic de freqüència: la malaltia es produeix predominantment a la sisena dècada de vida. La màxima incidència de carcinoma de cèl·lules escamoses de l’esòfag és de 55 anys i l’adenocarcinoma de 65 anys.
La incidència (freqüència de casos nous) és d'aproximadament 3-8 casos per cada 100,000 habitants a l'any (a Europa). Les taxes d’incidència són elevades en algunes parts de França (per exemple, Calvados, Alsàcia), al nord Xina, Mordiran, Turkmenistan, Sud-àfrica i Xile.
Curs i pronòstic: el pronòstic depèn de la mida del tumor, així com de la seva ubicació, de si i fins on s’ha estès, de l’edat del pacient i de la generalitat del pacient. health. En general, el pronòstic és pobre. En el moment del diagnòstic, la majoria dels casos ja es troben en una fase avançada. Sovint, la cirurgia ja no és possible i les mesures terapèutiques són pal·liatives (sense un enfocament curatiu). Només al voltant del 10% dels casos es diagnostiquen a l'etapa I.
Supervivència de carcinoma de cèl·lules escamoses (principalment a causa del consum de nicotina i alcohol) és pitjor que el de l’adenocarcinoma de l’esòfag.
La taxa de supervivència a 5 anys per a tots els pacients és inferior al 10%, ja que només es detecten un 30% dels carcinomes esofàgics en fase I i IIA i, per tant, es poden operar curativament ("curativament"). Després de l’eliminació completa del tumor, la taxa de supervivència a 5 anys és aproximadament del 20% (40% als centres). La supervivència poques vegades supera els sis mesos amb pal·liatius teràpia.
