En immunodeficiència (anomenada col·loquialment immunodeficiència) (sinònims: Immunodeficiència, Immunopatia defectuosa; Sensibilitat a la infecció; Immunodeficiència; ICD-10-GM D84.9: Immunodeficiència, no especificada) és un trastorn de la immunitat fisiològica, és a dir, la resposta de l’organisme als estímuls immunògens és inadequat. Les persones que pateixen immunodeficiència també són més susceptibles del normal a les infeccions enfermetats infeccioses.
Es pot fer una distinció entre formes congènites (primàries) i adquirides (secundàries) d’immunodeficiència (vegeu “Causes” a continuació).
A més, s’ha de distingir la susceptibilitat fisiològica a les infeccions de la susceptibilitat patològica a les infeccions. La distinció és d’importància fonamental: la susceptibilitat fisiològica a la infecció no sol requerir una especialitat diagnòstic de laboratori o específic teràpia, mentre que la susceptibilitat patològica a la infecció pot dissimular una immunodeficiència congènita o adquirida.
Pic de freqüència: la immunodeficiència és particularment freqüent en lactants i nens.
Pic de freqüència: la immunodeficiència és particularment freqüent en lactants i nens.
La prevalença (freqüència de la malaltia) de la immunodeficiència primària (IDP) és de 2.72 malalties per cada 100,000 habitants (a Alemanya).
Curs i pronòstic: es requereixen amplis diagnòstics per trobar la causa o les causes de la immunodeficiència. Si és possible classificar la immunodeficiència, és possible estimar per a quines infeccions hi ha un major risc. Això es pot evitar mitjançant mesures adequades com l’ús de medicaments. Si la susceptibilitat a la infecció està relacionada amb la malaltia (per exemple, en el context de leucèmia o infecció pel VIH), el focus està en teràpia de la malaltia subjacent.
