Què és la demència de Parkinson?
La demència de Parkinson és el terme utilitzat pels metges per descriure un trastorn de demència en persones amb síndrome de Parkinson que compleix certs requisits. Aquests inclouen el fet que la demència comença gradualment i progressa lentament. A més, almenys dues funcions anomenades cognitives s'han de veure afectades, per exemple l'atenció, el llenguatge o la memòria.
Les deficiències han de ser tan greus que restringeixin la vida diària, independentment dels símptomes motors associats a la síndrome de Parkinson.
Freqüència de la demència de Parkinson
No totes les persones amb malaltia de Parkinson desenvolupen demència. No obstant això, el risc és al voltant de sis vegades més gran que el de la població general. Els experts assumeixen que al voltant del 40 al 80 per cent dels afectats desenvoluparan la demència de Parkinson durant el curs de la malaltia.
Quant de temps dura l'etapa final de la demència de Parkinson?
Tanmateix, se sap que la demència de Parkinson augmenta la mortalitat: molts malalts moren en uns cinc anys després de l'aparició de la demència de Parkinson.
Quins són els símptomes de la demència de Parkinson?
La demència de Parkinson es manifesta a través de diversos trastorns de les funcions cognitives:
- Atenció deteriorada: les tasques que requereixen un alt nivell d'atenció són difícils de realitzar per als afectats
- Dificultats en la planificació i realització de les activitats
- Pensament lent
- Deficiències en l'orientació i la percepció espacial
- Dificultat per recordar esdeveniments recents o contingut recent après
- De vegades dificultat per trobar paraules i problemes per formar frases complicades
A diferència de la malaltia d'Alzheimer, que afecta principalment la memòria a curt i llarg termini, la demència de Parkinson afecta principalment l'atenció i la velocitat dels processos de pensament. També es manté la capacitat d'aprendre per si mateixa, però el contingut après només es pot recordar amb un retard.
Demència de Parkinson: diagnòstic
Si se sospita una demència com la demència de Parkinson, el metge farà diferents exàmens. En primer lloc, però, faran una història clínica (anamnesi) parlant amb la persona afectada i els seus familiars. Per exemple, el metge li demanarà una descripció detallada dels símptomes, com ara problemes de concentració. El metge també preguntarà quant de temps han existit aquests símptomes, si hi ha altres malalties i quina medicació està prenent el pacient.
L'entrevista d'historial mèdic va seguida d'un examen físic. El metge també prendrà una mostra de sang per analitzar el laboratori.
El metge utilitza les anomenades proves cognitives curtes per comprovar si la persona afectada pateix realment demència de Parkinson (o una altra demència). Tanmateix, aquestes proves no són gaire significatives en casos de demència lleu. En aquest cas, pot ser necessari un examen neuropsicològic aprofundit.
Si se sospita de demència, sovint es prenen imatges del cervell mitjançant una tomografia per ordinador (TC) o una imatge per ressonància magnètica (MRI). En persones amb demència, les imatges mostren que el teixit cerebral s'ha reduït (atròfia). En casos poc clars de demència, segueixen exàmens addicionals.
Demència de Parkinson: tractament
Tractament farmacològic de la demència
També hi ha medicaments que alleugen específicament els símptomes de la demència de Parkinson. Aquests inclouen principalment preparats que contenen l'ingredient actiu rivastigmina, que és l'anomenat inhibidor de l'acetilcolinesterasa:
L'acetilcolinesterasa és un enzim que trenca el missatger nerviós (neurotransmissor) acetilcolina al cervell. Igual que amb la demència d'Alzheimer, també hi ha una manca d'acetilcolina en la demència de Parkinson. La rivastigmina remei aquesta deficiència mitjançant la inhibició de l'enzim que normalment descompon l'acetilcolina. Això significa que les funcions cerebrals com pensar, aprendre i recordar es mantenen durant més temps. A més, els afectats poden afrontar millor la vida quotidiana.
Aneu amb compte amb els antipsicòtics!
Els antipsicòtics (neurolèptics) són fàrmacs utilitzats per tractar símptomes psicòtics com les al·lucinacions. S'utilitzen per a determinades formes de demència. En la demència de Parkinson, però, la majoria dels antipsicòtics (antipsicòtics clàssics i molts antipsicòtics atípics) són tabú. La raó d'això és que els afectats tenen un major risc d'efectes secundaris. En particular, aquests fàrmacs poden afectar greument la mobilitat i l'alerta (vigilància) en la síndrome de Parkinson.
Mesures sense drogues
L'entrenament de la memòria (“brain footing”) és adequat per a formes lleus de demència de Parkinson, sempre que els afectats participin amb plaer i sense frustració. Les formes de teràpia artístico-expressives com la pintura, la música i la dansa també poden tenir un efecte positiu en el benestar i la salut de les persones afectades.
Amb la demència de Parkinson, també és important dissenyar espais de vida per satisfer les necessitats del pacient. Això inclou eliminar possibles fonts de perill i lesions. Per exemple, s'han de treure les catifes petites (perill d'ensopegada i relliscada!). Per facilitar que els afectats puguin orientar-se per les seves pròpies quatre parets, és convenient marcar les diferents estances amb colors o símbols a la porta, per exemple.
