Artteràpia: per a qui és adequat?

Què és l'artteràpia?

L'artteràpia pertany a les teràpies creatives. Es basa en el coneixement que la creació d'imatges i altres activitats artístiques poden tenir un efecte curatiu. L'objectiu no és crear obres d'art, sinó accedir al món interior. En l'artteràpia, el quadre o l'escultura esdevé un mirall de l'ànima.

L'artteràpia es basa en diferents disciplines. Segons l'institut de formació, inclou, per exemple, enfocaments cognitiu-conductuals, psicològics de profunditat, antropològics o sistèmics. En psicologia de profunditat, l'artteràpia de vegades també es coneix com a Gestalt o teràpia de pintura. Tanmateix, no s'ha de confondre amb la teràpia Gestalt, que és una forma independent de psicoteràpia amb un enfocament humanista.

Quan es fa artteràpia?

Mitjançant l'artteràpia, els afectats tenen l'oportunitat d'expressar-se sense paraules. Per tant, aquest mètode de teràpia també és adequat per a persones amb demència o discapacitat mental.

Què fas a l'artteràpia?

Els objectius importants de l'artteràpia són que el propi pacient esdevingui actiu creativament i es conegui millor a si mateix. Els treballs resultants no són avaluats. Això ha de permetre al pacient provar les coses de manera desinhibida, lliure de convencions i sense por d'"equivocar-se".

Construcció de relacions

Com en qualsevol teràpia, primer s'ha d'establir una relació de confiança entre el terapeuta i el pacient. Una bona relació contribueix significativament a l'èxit del procés terapèutic.

Identificació del problema

L'avantatge de l'artteràpia és que l'expressió d'estats interiors inicialment no requereix paraules. No obstant això, la conversa entre l'artterapeuta i el pacient juga un paper important.

Per fer-ho, l'artterapeuta descriu primer sense jutjar el que veu a la pintura o l'escultura en qüestió. En la teràpia de grup, els participants també parlen entre ells sobre el que perceben en les obres d'art dels altres.

Solucionar problemes

L'artteràpia no només ha d'ajudar el pacient a reconèixer els problemes, sinó també a afrontar-los. Per fer-ho, es basa en tècniques de psicologia de profunditat, teràpia conductual o altres mètodes.

Per trobar noves maneres d'afrontar-se, l'artterapeuta utilitza no només la conversa sinó també el treball amb obres d'art. Els pacients sovint troben la possibilitat d'expressar-se en color i forma com un alleujament.

L'artteràpia ofereix un ampli ventall de possibilitats. A través dels molts mètodes i materials diferents, gairebé tots els pacients troben una expressió creativa que els convingui. Tanmateix, l'artterapeuta també anima els pacients a provar colors, materials o mètodes de disseny nous o desconeguts. Explorar nous camins reforça la capacitat del pacient per resoldre problemes.

Quins són els riscos de l'artteràpia?

Les imatges o les escultures poden evocar records dolorosos en el pacient. Sobretot en el cas dels trastorns psicològics, però també en el cas de la demència, això pot provocar una sobrecàrrega emocional, que té un efecte negatiu en el curs de la teràpia. Com a resultat, l'estat mental del pacient pot deteriorar-se. Un artterapeuta experimentat pot notar aquests canvis en el pacient i contrarestar-los.

Què he de tenir en compte després de l'artteràpia?

En alguns casos, l'estat del pacient es deteriora després de la sessió de teràpia. Tanmateix, si el deteriorament només és a curt termini, no cal preocupar-se. Fer front als sentiments dolorosos és el primer pas cap a un canvi positiu. Les persones afectades han de discutir les pors o preocupacions existents amb el seu artterapeuta.