Vejiga artificial

Diferents malalties poden conduir al fet que la pròpia orina del cos bufeta s’ha de substituir per una bufeta artificial. La inserció d'un artificial bufeta és una intervenció urològica molt complexa. En medicina, això es coneix com a diversió urinària artificial, en la qual pertany el propi cos bufeta se substitueix per diferents mètodes i l'orina es desvia del cos per diferents vies. Depenent del mètode quirúrgic, s’utilitzen diferents seccions de l’intestí per formar una nova bufeta, que pot assumir la funció de l’antiga bufeta, la recollida i el drenatge de l’orina. El tipus de bufeta artificial escollida depèn de la malaltia subjacent i de les afeccions preexistents i es pot discutir millor individualment amb el metge assistent.

Formularis

Hi ha diverses formes i possibilitats per crear una bufeta artificial i substituir la bufeta original. Quina de les possibilitats s'aplica individualment depèn de la malaltia subjacent i de les preferències del pacient. En general, cal distingir entre diversió urinària continental i incontinent.

Segons el tipus de derivació urinària, es consideren diferents opcions quirúrgiques. La diversió urinària continental es diu així perquè l'orina es pot drenar deliberadament. Una bufeta artificial, que proporciona la possibilitat de continència, representa la forma ideal.

Si, per exemple, la bufeta, que es forma a partir de seccions de l’intestí, està connectada als urèters i al uretra, es dóna una derivació contínua d’orina. Una anomenada bossa també representa una forma contínua de bufeta artificial. En aquest cas, l’orina és drenada per la paret abdominal amb l’ajut d’una vàlvula o bé es condueix cap a l’intestí.

Això últim només és possible si el múscul esfínter és prou funcional. D’altra banda, també són possibles formes incontinents d’una bufeta artificial. En aquest cas, la pròpia bufeta del cos és substituïda per un petit tros d’intestí sol, que canalitza l’orina a través de la paret abdominal i cap a una bossa. En aquesta forma de desviament d’orina, coneguda com a conducte, la bufeta no se substitueix formant un dipòsit al cos, sinó que l’orina es recull en una bossa fora del cos.