Diftèria (sinònims: grop; difteria; grop; ICD-10-GM A36.-: diftèria) és una malaltia infecciosa causada per la toxina del Corynebacterium diphtheriae gram-positiu (o d'altres espècies, per exemple, C. ulcerans).
Actualment, els éssers humans representen l’únic dipòsit de patògens rellevant per a Corynebacterium diphtheriae, C. ulcerans i C. pseudotuberculosis.
Ocurrència: la infecció es produeix a tot el món.
Per tal de quantificar matemàticament la contagiositat (infecciositat o transmissibilitat del patogen), es va introduir l’anomenat índex de contagiositat (sinònims: índex de contagiositat; índex d’infecció). Indica la probabilitat que una persona no immune s’infecti després del contacte amb un patogen. L'índex de contagiositat de diftèria és de 0.1-0.2, és a dir, que entre 10 i 20 de cada 100 persones no vacunades s’infecten després del contacte amb una persona infectada per la diftèria. Índex de manifestació: aproximadament el 10-20% de les persones infectades per la diftèria es presenten malalties de difteria.
Acumulació estacional de la malaltia: la diftèria es produeix amb més freqüència a la tardor i a l’hivern.
La transmissió de l'agent causant (via d'infecció) sol produir-se mitjançant infecció per gotes en infestacions respiratòries. També és possible el contacte i la infecció per taques. En la diftèria cutània, es detecten patògens productors de toxines ferides.
Transmissió d'home a home: sí, però extremadament rara. Sol ser transmissió animal (animals domèstics com gossos i gats) a humans.
El període d’incubació (temps des de la infecció fins a l’aparició de la malaltia) oscil·la entre els 2 i els 5 dies, normalment 4 dies. Després es desenvolupa primer una infecció local, segons el lloc d’entrada, entre altres coses com la gola, l’ull, pell difteria. Aquí, la toxina condueix a necrosi (destrucció local de teixits), que s'adhereix fermament al mucosa (les anomenades pseudomembranes).
Pic de freqüència: la malaltia es produeix predominantment en nens en edat preescolar.
Als països industrialitzats, la malaltia és bastant rara. A Rússia, però, la prevalença (freqüència de la malaltia) augmenta.
La durada de la infectivitat (contagiositat) dura sempre que el patogen sigui detectable en secrecions i ferides. En les persones no tractades, això correspon a un període de dues setmanes (poques vegades més de quatre setmanes). Amb el tractament amb antibiòtics, les persones infectades només són infeccioses durant 2-4 dies.
Curs i pronòstic: la malaltia és sistèmica (afecta a tot l’organisme) i sol afectar la malaltia vies respiratòries en el sentit de amigdalitis (inflamació de les amígdales) i faringitis (inflamació de la gola). En aquest cas, n’hi ha angina amb recobriments adherents de color gris-blanc a la faríngia mucosa (pseudomembranes); un intent de separar-los ràpidament provoca sagnat. Sovint s’acompanya de la malaltia febre. Com abans teràpia s’inicia, millor és el pronòstic. Per regla general, les persones de contacte també es tracten per evitar la propagació del patogen.
La letalitat (mortalitat en relació amb el nombre total de persones infectades amb la malaltia) és d’aproximadament un 5-10%.
Vacunació: Vacunació contra la diftèria està disponible i és una de les vacunes recomanades. Es poden vacunar els lactants a partir dels 3 mesos. La vacunació prevé en gran mesura la malaltia, però no la infecció ni la colonització. En conseqüència, també es poden produir portadors de gèrmens entre els vacunats.
A Alemanya, la malaltia es pot notificar segons la Llei de protecció contra les infeccions (IfSG). La notificació s’ha de fer per nom en cas de sospita de malaltia, malaltia i mort.
