Què és la melsa?
La melsa (splen, lien) és l'òrgan limfoide més gran del cos humà. Conté un terç del teixit limfoide total. A diferència dels ganglis, però, no intervé en la circulació limfàtica, sinó en la circulació sanguínia.
L'òrgan en forma de gra de cafè té aproximadament tretze centímetres de llarg, vuit centímetres d'ample i tres o quatre centímetres d'alçada. Quan està buida de sang, pesa uns 160 grams.
La melsa està envoltada per una càpsula de teixit conjuntiu prima, ajustada i semblant a una malla. Des d'aquesta càpsula s'estenen nombroses barres de teixit (trabècules) fins a l'interior de l'òrgan. Això crea una barra tridimensional que envolta el teixit esplènic real (polpa).
Polpa vermella i blanca
La superfície tallada d'una melsa fresca mostra un extens teixit vermell fosc, la polpa vermella. Intercalada amb la polpa vermella hi ha la polpa blanca. Aquests es poden veure com a taques blanques de la mida d'un cap d'agulla repartides per la polpa vermella.
La polpa blanca està formada per teixit limfàtic. Aquest s'estén pels vasos arterials i forma les anomenades beines limfàtiques periarterials (PALS) i fol·licles limfàtics esfèrics. La polpa blanca representa al voltant del 15 per cent del volum total de l'òrgan.
Artèria i vena esplènica
L'òrgan és subministrat amb sang per l'artèria esplènica (artèria linal, artèria esplènica). Això es ramifica en petits i minúsculs vasos sanguinis que transporten sang a través dels teixits. La sang torna a sortir de l'òrgan a través de petits vasos venosos que finalment s'uneixen per formar la vena lienal (vena esplènica).
L'hil esplènic és aquell punt de l'òrgan on entra l'artèria lienal i surt la vena lienal.
Melses auxiliars
La majoria de les persones només tenen una melsa. Aproximadament una de cada cinc persones en té un addicional o fins i tot més. S'anomenen mels accessoris o melses secundàries i són més petites que l'òrgan principal.
No és un òrgan vital
Aquesta operació és necessària, per exemple, si l'òrgan es trenca o es trenca completament (es trenca) quan es lesiona a la cavitat abdominal. Com que està tan ben proveït de sang, aquesta ruptura pot provocar hemorràgies i xoc que amenacen la vida.
No obstant això, l'esplenectomia pot tenir un inconvenient: les persones que pateixen sovint són més susceptibles a les infeccions i la intoxicació de la sang (sèpsia) i tenen un major risc de progressió greu de la malaltia si s'infecten amb certs bacteris. Per tant, els afectats reben vacunacions preventives contra Streptococcus pneumoniae (agent causant comú de la pneumònia), Haemophilus influenzae (responsable de diverses malalties) i meningococs (agent causant de la meningitis).
Quina és la funció de la melsa?
Llegeix més sobre les diferents funcions de l'òrgan, com ara la defensa immune i l'emmagatzematge de sang, a l'article Funció de la melsa.
On es troba la melsa?
L'estómac i l'intestí gros es troben a les proximitats. Tots dos òrgans estan connectats amb la melsa i el diafragma mitjançant lligaments.
La ubicació exacta de l'òrgan depèn de la respiració, la posició del cos, l'estat d'ompliment dels òrgans veïns i la forma del pit.
Quins problemes pot causar la melsa?
Sovint, una melsa malalta s'engrandeix (esplenomegàlia) i després es palpa per sota de l'arc costal esquerre (no es pot palpar en estat sa). Ell mateix i els teixits circumdants poden ser sensibles a la pressió, cosa que indica una malaltia.
Les principals malalties de la melsa inclouen:
- Esplenomegàlia: generalment causada per infecció o leucèmia. Pot provocar tant hiposplenisme com hiperesplenisme.
- Congestió esplènica: estasi de sang a l'òrgan causada per cirrosi hepàtica o insuficiència cardíaca dreta.
- Inflamació de l'òrgan
- Hiposplènia (Hyposplenisums): Funció insuficient de l'òrgan; té un efecte sobre el sistema immunitari, especialment en nens i adolescents
- Asplènia: manca de funció de l'òrgan: en el cas d'absència congènita o adquirida (esplenectomia) de l'òrgan o pèrdua total de l'òrgan (en diverses malalties)
- Hipersplenisme: hiperfunció de l'òrgan: augment de la descomposició de les cèl·lules sanguínies, generalment associat amb esplenomegàlia i manca de cèl·lules sanguínies al cos
- Quistes esplènics: càpsules plenes de líquid sobre o dins de l'òrgan
- Abscés esplènic: cavitat plena de pus a l'òrgan
- Ruptura de la melsa: ruptura de la melsa a causa d'un traumatisme contundent (com després d'un accident). Pot provocar un sagnat massiu que amenaça la vida a la cavitat abdominal.
