Els quists radiculars (ICD-10 K04.8: quist radicular, quist apical (periodontal), quist periapical, quist radicular, residual) són epiteli-lúmina alineada (cavitats) adjacents a les arrels de les dents. El revestiment epitelial s’anomena manxa de quist. La llum del quist pot tenir contingut líquid, polpós o gasós.
Formes de la malaltia
- Quists radiculars apicals (“dent cap a l’arrel”).
- Quists radiculars laterals (“laterals”)
- Quists caducifolis radiculars ("que afecten l'arrel") o interradicular ("situats entre les arrels de les dents")
Pic de freqüència: la malaltia es produeix predominantment entre la 2a i la 7a dècada de vida. Hi ha un pic d’edat a la tercera a la cinquena dècada de vida.
Prevalença (incidència de la malaltia): en general, els quists odontogènics ("originats per les dents"), que inclouen quists radiculars, es troben entre els processos patològics (patològics) més habituals a la regió maxil·lofacial oral. El 60% al 90% de tots els quists odontogènics són quists radiculars. El maxil·lar es veu afectat el doble de vegades que la mandíbula. L’os maxil·lar és el més afectat per quists de tots ossos en el cos.
Curs i pronòstic: bon pronòstic. Sense recurrència (sense recurrència de la malaltia) si s’elimina completament. Quist volum augmenta lentament per processos osmòtics amb desplaçament d’estructures adjacents i osteòlisi (reabsorció òssia) contínuament. Si es diagnostica tard, les estructures òssies circumdants poden quedar greument danyades.
Un quist radicular s’associa inevitablement amb la mort de la polpa de la dent afectada (“mort dental”). La degeneració maligna (maligna) dels quists en general és rara, que va des del 0.2% fins al 0.5%.
