Com es pot tractar la síndrome borderline?
Hi ha diverses formes de teràpia per al tractament de la síndrome límit:
Teràpia dialèctica conductual (TCD).
L'avenç en el tractament límit el va fer la terapeuta nord-americana Marsha M. Linehan. Va desenvolupar la teràpia conductual dialèctica (DBT), que està especialment dissenyada per als pacients límit. Aquesta és una forma especial de teràpia cognitivo-conductual.
En la primera fase de la teràpia, primer s'estabilitzen els pacients límit. L'atenció se centra en les estratègies que eviten que el pacient s'autolesioni més o interrompi prematurament la teràpia. A continuació, s'entrenen diversos comportaments i maneres de pensar nous com a part de la teràpia grupal. Els objectius són:
- Millorar la percepció que el pacient té d'ell mateix i dels altres
- Practicar mesures d'autocontrol i per fer front a les crisis
- Per reduir el pensament extrem en blanc i negre
- Aprendre a gestionar l'estrès i controlar les pròpies emocions
La tercera etapa de la teràpia se centra a aplicar el que s'ha après a la vida quotidiana, augmentar l'autoestima i desenvolupar i implementar objectius personals de la vida.
Psicoteràpia psicodinàmica orientada al conflicte
A més de la teràpia conductual, els mètodes de teràpia psicodinàmica també són una opció per als pacients límit. Els estudis confirmen la seva eficàcia, almenys per als pacients adults. Com totes les teràpies que tenen les seves arrels en la psicoanàlisi, aquí se centra en la comprensió de les connexions entre les experiències biogràfiques i les relacions i els comportaments problemàtics actuals. Pretenen conduir a una reavaluació psicològica de les experiències traumàtiques.
En el marc de la psicoteràpia psicodinàmica orientada al conflicte, dirigida a:
- Superar els traumes
- @ L'autoimatge del pacient es reforça o es construeix en primer lloc
- Es millora la capacitat de relacionar-se amb els altres
- El típic pensament en blanc i negre es redueix
- La capacitat de controlar els propis sentiments i impulsos reforçada (regulació d'afectes)
Teràpia familiar
És especialment important implicar la família si el trastorn té les seves arrels almenys en part a la família. Si existeixen patrons de relació patològics a la família, això fa que la teràpia familiar sigui especialment significativa.
Altres formes de teràpia
Altres mètodes de teràpia utilitzats per als trastorns límit inclouen:
Teràpia basada en la mentalització (MBT): ajuda al pacient a afrontar millor amb ell mateix i amb els altres. Els pacients límit tenen dificultats per avaluar el seu propi comportament i el dels altres. En aquesta forma de teràpia, els afectats aprenen a interpretar i entendre millor els antecedents de les conductes.
Teràpia d'esquemes/teràpia centrada en esquemes: es basa en el fet que cada persona desenvolupa patrons des de la infància per afrontar les experiències. Quan no es satisfan les necessitats bàsiques d'un nen, forma estratègies i patrons de pensament poc saludables. Els borderliners, per exemple, sovint assumeixen que seran abandonats i, per tant, desconfien dels altres. L'objectiu de la teràpia d'esquemes és identificar i treballar patrons de pensament i sentiment negatius.
Pacient hospitalitzat o ambulatori
Per als pacients que són propensos a un comportament autolesional (automutilació) o fins i tot suïcides, el tractament hospitalari és important al principi. Especialment els més joves amb borderline es beneficien de la vida estructurada en una institució.
L'avantatge de la teràpia límit ambulatòria és que els pacients aprenen a treballar amb els conflictes en el seu entorn familiar. Tanmateix, la disponibilitat de teràpia límit ambulatòria és molt limitada.
Medicació
Alguns pacients reben teràpia amb medicaments a més de psicoteràpia. Tanmateix, el límit no es pot tractar només amb medicaments: no hi ha medicaments específics. Tanmateix, els estabilitzadors de l'estat d'ànim com el liti ajuden a alguns pacients a gestionar estats emocionals extrems.
Els pacients amb borderline que pateixen ansietat severa sovint reben benzodiazepines, com el lorazepam, pel seu metge o psiquiatre. No obstant això, aquests fàrmacs són altament addictius i es recomana utilitzar-los només durant un curt període de temps.
És curable el límit?
Durant molt de temps, la teràpia dels pacients límit es va considerar especialment problemàtica. Com en la relació amb totes les altres persones, els pacients límit tendeixen a idealitzar el terapeuta al principi, només per devaluar-lo extremadament a la més mínima expectativa decebuda. El resultat és canvis freqüents de terapeuta i abandons de la teràpia.
La perspectiva d'una cura límit completa és, certament, baixa. Però, mentrestant, les possibilitats dels pacients de controlar els efectes més greus del trastorn han augmentat significativament gràcies als mètodes de teràpia millorats.
Que el límit sigui curable també depèn de la gravetat dels símptomes i de la situació social. Es diu que la maternitat i el matrimoni, per exemple, afavoreixen la recuperació. A partir dels 30 anys, els símptomes impulsius disminueixen i tractar el trastorn mental es fa més fàcil.
Com s'ajuden les persones amb síndrome borderline?
Per exemple, les estratègies següents ajuden a molts pacients límit:
- No t'esforcis massa a la feina o en el teu temps lliure, però gestiona la teva energia (p. ex., programa les pauses).
- De vegades admet els errors i redueix les altes expectatives
- Estil de vida saludable amb suficient son, una dieta regular i saludable i suficient exercici.
- Entrenament de relaxació: per exemple, exercicis de consciència plena, massatges, banys calents
- Parlar dels propis sentiments amb persones de confiança o escriure pensaments (diari)
- Aturar els pensaments negatius distreint-se (p. ex. fent exercici, escoltant música, sortint a la natura)
- Donar cops a un coixí quan se sent agressiu, practicant esport, cridant fort (en un coixí), etc.
- "Botiga d'emergència" per a la distracció i la calma: amb targetes d'ajuda, carta a un mateix, olis perfumats, xiclet de canell (per lliscar), bola d'eriçó, plastilina, música preferida (p. ex., en reproductor de CD o MP3), etc.
