Què són les vacunes d'ARNm i d'ADN?
Les anomenades vacunes d'ARNm (vacunes d'ARN per abreujar) i les vacunes d'ADN pertanyen a la nova classe de vacunes basades en gens. Han estat objecte d'investigacions i proves intensives durant diversos anys. Durant la pandèmia de coronavirus, les vacunes d'ARNm es van aprovar per primera vegada per a la immunització dels humans. El seu mode d'acció és diferent del de les substàncies actives anteriors.
Les noves vacunes basades en gens (vacunes d'ADN i ARNm) són diferents: només introdueixen el model genètic dels antígens patògens a les cèl·lules humanes. Aleshores, les cèl·lules utilitzen aquestes instruccions per muntar els mateixos antígens, que després desencadenen una resposta immune específica.
En poques paraules: amb les vacunes basades en gens, part del procés de producció de vacunes que requereix molt de temps, l'obtenció dels antígens, es trasllada del laboratori a les cèl·lules humanes.
Què és l'ADN i l'ARNm?
L'abreviatura DNA prové originalment de la llengua anglesa i significa àcid desoxiribonucleic (ADN per abreujar). És el portador d'informació genètica en la majoria dels organismes, inclosos els humans. L'ADN és una cadena bicatenària de quatre blocs de construcció (anomenats bases) disposats en parells, semblant a una escala de corda.
Per tal de produir una proteïna específica, la cèl·lula fa servir primer certs enzims (polimerases) per crear una "còpia" de la secció d'ADN amb les instruccions de construcció corresponents (gen) en forma d'ARNm monocatenari (àcid ribonucleic missatger).
Les vacunes d'ADN contenen el model d'ADN (gen) d'un antigen d'un patogen. A les vacunes d'ARNm, aquest model d'antigen ja està present en forma d'ARNm. I així és com funciona la immunització mitjançant una vacuna d'ADN o ARNm:
vacuna contra l’ARNm
D'una banda, això protegeix el fràgil ARNm i, de l'altra, facilita l'absorció del material genètic estrany en una cèl·lula corporal.
L'envàs pot consistir en nanopartícules lipídiques, per exemple LNP (lípids = greixos). De vegades, l'ARNm estranger també s'empaqueta en liposomes. Un cop l'ARNm estranger s'ha incorporat a una cèl·lula, es "llegeix" directament al citoplasma.
Entre altres coses, ara el cos forma anticossos corresponents. Això permet que el cos reaccioni ràpidament al propi patogen en cas d'una infecció "real". L'ARN missatger vacunat, d'altra banda, es torna a trencar amb relativa rapidesa.
Vacuna contra l’ADN
El plànol d'ADN d'un antigen patogen sol incorporar-se primer en un plasmidi artificial o un virus vector. Un plasmidi és una petita molècula d'ADN en forma d'anell que es troba habitualment en bacteris.
Després s'incorpora a l'embolcall de la cèl·lula. Aquesta proteïna estranya a la superfície cel·lular finalment activa el sistema immunitari. Desencadena una reacció de defensa específica. Si la persona vacunada s'infecta amb el patogen real, el cos pot combatre'l més ràpidament.
Hi ha riscos associats a les vacunes?
Riscos possibles
Les vacunes d'ARNm poden alterar el genoma humà?
És pràcticament impossible que les vacunes d'ARNm puguin danyar o alterar el genoma humà. Hi ha diverses raons per a això:
L'ARNm no entra al nucli cel·lular
L'ARNm no es pot integrar a l'ADN
En segon lloc, l'ARNm i l'ADN tenen una estructura química diferent i, per tant, no es poden incorporar al genoma humà.
Les vacunes d'ADN poden alterar el genoma humà?
La situació és una mica diferent amb les anomenades vacunes d'ADN. L'estructura correspon a l'ADN humà. Tanmateix, els experts també consideren extremadament improbable que es poguessin incorporar de manera inadvertida al genoma humà: anys d'experiments i experiència amb vacunes d'ADN ja aprovades per al seu ús en medicina veterinària no n'han proporcionat cap prova.
El risc aquí no sembla ser més gran que amb les clàssiques vacunes vives i mortes. Cada forma de vacunació té un efecte activador sobre el sistema immunitari. En casos molt rars, això pot provocar una reacció autoimmune. Més tard, la vacuna contra la grip porcina va provocar que unes 1600 persones desenvolupessin narcolèpsia.
Tenint en compte els molts milions de dosis de vacuna administrades, el risc sembla molt baix. A més, les mateixes malalties víriques també poden provocar una malaltia autoimmune.
No. Segons els coneixements actuals, els principis actius de la vacuna no arriben als òvuls ni als espermatozoides.
Els avantatges de les vacunes d'ADN i ARNm
Les vacunes d'ADN i ARNm es poden produir ràpidament i en quantitats suficients. També hauria de ser possible adaptar-se a nous patògens en intervals de temps curts. Les "vacunes clàssiques" s'han de produir amb un gran cost: primer els patògens s'han de conrear en grans quantitats i extreure'n els seus antígens. Això es considera complicat.
Quan es comparen les vacunes d'ADN i d'ARNm, aquestes últimes tenen alguns avantatges: la incorporació accidental al genoma humà és encara menys probable amb elles que amb les vacunes d'ADN.
A més, no requereixen cap reforç, coneguts com a adjuvants, per desencadenar una resposta immune eficaç.
Vacunes d'ADN i ARNm: investigació actual
A més, les empreses farmacèutiques estan treballant actualment en vacunes d'ADN contra unes 20 malalties diferents, entre les quals hi ha la grip, la sida, l'hepatitis B, l'hepatitis C i el càncer de coll uterí (generalment causat per la infecció amb virus del VPH). També inclouen candidats a vacuna terapèutica, és a dir, aquells que es poden administrar a persones que ja estan malaltes (p. ex. pacients amb càncer).
