Malaltia de l'artèria coronària: complicacions

A continuació es detallen les malalties o complicacions més importants a les quals pot patir la malaltia coronària (CAD):

Sistema cardiovascular (I00-I99)

  • Síndrome coronària aguda: espectre de malalties cardiovasculars que van des d’inestabilitat angina (UA) a les dues formes principals d’infart de miocardi (cor atac), infart de miocardi amb elevació no ST (NSTEMI) i infart de miocardi amb elevació ST (STEMI).
    • Les fluctuacions del pes corporal van augmentar el risc d’infart de miocardi: al quintil superior (el pes corporal va variar en una mitjana de 3.9 quilograms al llarg de l’estudi): + 64% més de probabilitats de patir nous esdeveniments coronaris i + 117% més tenir un infart de miocardi. Nota: pacients amb cor fracàs (la insuficiència cardíaca) van ser exclosos.
  • Arítmies cardíaques
  • Insuficiència ventricular esquerra (insuficiència cardíaca esquerra)

Neoplàsies: malalties tumorals (C00-D48)

  • Carcinoma de còlon (càncer colorectal)

Psique - Sistema nerviós (F00-F99; G00-G99).

Símptomes i troballes clíniques i de laboratori anormals no classificades en cap altre lloc (R00-R99).

  • Mort cardíaca aguda (mort cardíaca sobtada, PHT; aproximadament el 50% de totes les defuncions de CHD).

Factors pronòstics

  • La mortalitat (taxa de mortalitat) dels pacients amb síndrome coronària aguda (SCA) de> 75 anys augmenta notablement en comparació amb els pacients més joves.
  • Fluctuacions de pes (efecte yo-yo) en excés de pes persones: com més fluctua el pes, més freqüents són les morts i les complicacions cardiovasculars (augment de la variabilitat del pes en una desviació estàndard (≡ 1.5-1.9 kg) → augment del risc d’esdeveniments coronaris i cardiovasculars un 4% cadascun i de mort un 9%) .
  • Sang variabilitat de la pressió (pressió arterial fluctuacions): pacients en els quals valors de la pressió arterial estan subjectes a fluctuacions pronunciades de mesura en mesura i tenen un major risc d’esdeveniments cardiovasculars. Els pacients amb la variabilitat més pronunciada en els valors sistòlics van mostrar un risc significativament més alt d’esdeveniments finals corresponents (mort cardiovascular, infart de miocardi (cor atac), apoplexia (carrera)) en comparació amb aquells amb la variabilitat relativament més baixa (proporció de risc del tercil més alt contra el més baix: 1.30, p = 0.007)