Intestí prim: estructura, funció

Què és el duodè?

El duodè és l'inici del sistema intestinal i la primera secció de l'intestí prim. Està fortament separat de la sortida de l'estómac (pílor), d'uns 25 a 30 centímetres de llarg i té la forma d'una C amb el cap del pàncrees al costat rodó.

Les seccions del duodè

La secció inicial del duodè és l'extremitat d'aproximadament cinc centímetres de llarg i horitzontal (pars superior). Té un inici eixamplat i una superfície interior gairebé llisa.

El segueix el membre descendent (pars descendens) del duodè, la superfície interna del qual s'amplia amb nombrosos plecs (plecs de l'anell de Kerck) i conté les anomenades glàndules de Brunner (glàndules duodenals). En aquesta zona també s'obren al duodè els conductes de les grans glàndules digestives: el conducte biliar principal (que transporta la bilis del fetge o la vesícula biliar al duodè) i el conducte pancreàtic, que transporta les secrecions pancreàtiques.

En moltes persones, el conducte biliar es fusiona amb el conducte pancreàtic abans del duodè, de manera que hi flueixen junts.

Quina és la funció del duodè?

La funció del duodè és continuar el procés digestiu iniciat a la boca i l'estómac i produir determinades hormones.

Implicació en la digestió

Els enzims digestius que treballen al duodè s'originen al pàncrees i a les glàndules duodenals.

A més dels enzims digestius, ambdues secrecions glandulars també contenen bicarbonat: augmenta el valor del pH del quim, que –quan entra al duodè des de l'estómac– és molt àcid. Perquè els enzims es tornin actius, l'acidesa s'ha de reduir amb bicarbonat.

La bilis introduïda al duodè també és important per a la digestió: els àcids biliars que conté són necessaris per a la digestió del greix.

Producció d’hormones

Al duodè també es formen i segreguen diverses enterohormones (= hormones produïdes al tracte digestiu):

  • Gastrina: Aquesta hormona, que també es produeix a l'estómac, estimula la formació i secreció d'àcid gàstric i secrecions pancreàtiques.
  • Secretina: Es produeix al duodè i al jejú posterior i estimula la producció de bicarbonat.
  • Colecistoquinina: aquesta hormona també es produeix a les dues primeres seccions de l'intestí prim (duodè i jejú). Afavoreix l'alliberament d'enzims pancreàtics i àcids biliars per a la digestió dels greixos.

Els metges es refereixen a un engrandiment permanent del duodè com a megaduodè, que pot ser congènit o adquirit.

Els diverticles duodenals són sortints de la paret intestinal a la zona del duodè. Gairebé sempre es troben a la cara interna de la curvatura i poques vegades causen símptomes.

La inflamació del duodè (duodenitis) pot provocar una úlcera duodenal (úlcera duodenal).

El pas pel duodè es pot veure afectat per un estrenyiment congènit o adquirit. Els metges es refereixen a això com a estenosi duodenal.