La percepció es coneix com els passos de la percepció, inclòs el contingut de la percepció. La percepció inclou, per tant, processos inconscients com el filtratge i l’avaluació d’estímuls i processos conscients com la classificació i interpretació de la percepció. Els trastorns de la percepció poden tenir causes psicològiques o físiques.
Què és la percepció?
La percepció es coneix com els passos de la percepció, inclòs el contingut de la percepció. La percepció inclou, per tant, processos inconscients com el filtratge i l’avaluació d’estímuls i processos conscients com la classificació i interpretació de la percepció. La percepció humana es caracteritza per nombrosos subprocessos. Les cèl·lules sensorials són la primera instància de percepció. Els estímuls del món extern o del nostre propi cos arriben a aquests receptors, es converteixen en potencials d’acció i viatgen a través de vies nervioses aferents cap al centre sistema nerviós. No es processen tots els estímuls. Perception funciona amb sistemes de filtre que serveixen de protecció contra la sobrecàrrega d’estímuls. Només els estímuls rellevants poden arribar a la consciència humana. A la central sistema nerviós, els estímuls s’integren, se sumen, s’ordenen i, en el pas final, s’interpreten. El procés de percepció inclou tots els sub-passos del procés de percepció humana. En la definició més àmplia, la percepció també fa referència al contingut de la percepció, que sempre és subjectiu a causa dels processos d’avaluació i filtratge. Una percepció d’una determinada situació mai no correspon a una impressió objectiva, sinó només a un aspecte parcial subjectivitzat de la realitat. D'aquesta manera, la percepció descriu els passos individuals que donen lloc a aquest aspecte parcial de la realitat en la consciència humana.
Funció i tasca
Les percepcions consisteixen en processos inconscients de percepció individual o processament de la informació. En la consciència de l'individu, aquests processos donen lloc a imatges imaginàries dels aspectes parcials percebuts. La percepció condueix així a una manera involuntària i inconscient de seleccionar, estructurar i classificar les percepcions. Per tant, la percepció correspon a un inventari selectiu-subjectiu de situacions de l’entorn extern. Juntament amb el contingut subjectiu de la percepció, el terme fa referència a la base neurofisiològica de la percepció sensorial. El processament mental de la percepció correspon a una direcció, reconeixement, judici i subsució atencionals en el sentit de la cognició. La percepció, però, també inclou els processos inconscients i emocionals durant el processament de la percepció, que es poden resumir sota el terme sensació. Com a terme, la percepció es va aplicar per primera vegada a Stoa per denotar una percepció clara i infal·lible. René Descartes va adoptar el terme com a perceptio ab imaginatione et a sensibus, és a dir, una presa amb l’ajut de la imaginació i els sentits. El terme va influir en l’empirisme i el sensualisme i es corresponia en el sentit més ampli amb la percepció sensorial. George Berkeley va encunyar la noció "ser és percebre", lligant així la vida mateixa al concepte de percepció. Gottfried Wilhelm Leibniz va utilitzar per primera vegada el concepte d’una percepció petita que es produeix per sota del llindar de la consciència. Per a Immanuel Kant, la percepció era una sub-forma de la imaginació que altera l’estat subjectiu de l’individu. Amb Johann Friedrich Herbart, el concepte de percepció va experimentar un gir, ja que el feia servir per referir-se a la recepció del que es percep sensualment. Segons la comprensió actual, per una banda, la percepció inclou la cadena perceptiva i, per tant, consisteix en un estímul entrant, transducció, processament, percepció, reconeixement i una acció. D’altra banda, el terme actual també inclou la cognició del que es percep i, per tant, abraça els efectes de filtre, la dependència del context i la influència vivencial. En el sentit biològic, la percepció correspon tant a la recepció i al processament d’informació i estímuls sensorials, com al processament i interpretació d’aquests estímuls. Els estímuls sensorials no són percepcions fins que no se sotmeten a processament subjectiu cognitiu.
Malalties i queixes
La percepció només té rellevància clínica quan s’altera patològicament. Aquesta alteració pot ser deguda a causes fisiològiques, però també pot ser purament psicològica. Les causes psicològiques es refereixen a una percepció distorsionada: patrons de malalties com la paranoia i depressió es caracteritzen per tal. Com que la percepció es caracteritza per filtres subjectius, una causa psicològica de percepcions patològiques pot correspondre a una experiència traumàtica, per exemple. Els estímuls es filtren i s’interpreten a partir d’experiències prèvies. Per tant, una distorsió de la percepció pot correspondre, per exemple, a una visió del món extremadament pessimista, que permet principalment que les males impressions de la realitat entren a la consciència de la persona afectada i, per tant, promou depressió. Es diu que es produeix una distorsió de la percepció tan aviat com la percepció subjectiva de l'individu difereix extremadament de la realitat objectiva. Una distorsió de la percepció caracteritza, per exemple, quadres clínics com anorèxia. Les causes fisiològiques de la percepció alterada, en canvi, són principalment trastorns o malalties neurològiques. Com a primera instància de percepció, les cèl·lules sensorials estan connectades a la central sistema nerviós via aferent els nervis. Si aquestes vies nervioses aferents es danyen en el curs de traumes, malalties tumorals, inflamació, o degeneració, es pot produir insensibilitat. A la pell, per exemple, aquesta sensació de malestar pot correspondre a una molèstia fred-sensió de xut o adormiment. A més de les lesions de les vies aferents, les lesions a la cervell també pot interferir amb el processament d’estímuls. Aquestes lesions poden resultar, per exemple, de malalties com esclerosi múltiple. Els ictus o tumors del sistema nerviós central també poden alterar la percepció o fins i tot fer-la impossible. De vegades, els trastorns de la percepció fisiològica també es presenten després de l’ús de les drogues. Per exemple, alguns les drogues contenen substàncies que poden esdevenir actives com a neurotransmissors. Al·lucinacions de diversos sistemes sensorials poden, per tant, acompanyar el consum de drogues. En conseqüència, les causes de la percepció deteriorada poden ser múltiples i sempre requereixen aclariments mèdics. Durant aquest aclariment, primer es determina si la percepció pertorbada es deu a una causa física o psicològica.
