La percepció selectiva es basa en el mecanisme natural pel qual l’ésser humà cervell busca patrons al seu entorn. A causa de la seva naturalesa selectiva, és més probable que les persones percebin allò que es pot encaixar en un patró. La selectivitat de la percepció adquireix rellevància clínica, per exemple, en el context de depressió.
Què és la percepció selectiva?
La percepció selectiva es basa en el mecanisme natural pel qual l’ésser humà cervell busca patrons al seu entorn. L’humà cervell funciona amb patrons. En biologia evolutiva, la capacitat humana de reconèixer patrons ha contribuït significativament a la supervivència. Mitjançant mecanismes de reconeixement de patrons, el cervell ha fet que l’entorn sigui més predictible i, per tant, menys perillós. La recerca de patrons segueix sent un mecanisme fonamental del cervell humà i es reflecteix en processos com la percepció. La percepció selectiva es correspon amb un fenomen psicològic que permet que només entrin en consciència determinats aspectes del medi ambient. Si tots els aspectes d’una situació entressin en consciència, hi hauria caos. El cervell no podria funcionar eficaçment amb l’abundància d’informació i, per tant, depèn del bloqueig permanent dels estímuls. Percepcions (el que es percep) no són, per tant, realitat, sinó només una impressió parcial subjectiva de la mateixa. Alguns estímuls sensorials s’emfatitzen durant la percepció. La percepció consisteix, doncs, en la preparació, l’enquadrament i molts efectes similars. Així, el cervell humà busca patrons a l’entorn, reconeix aquests patrons i els emfatitza. Per aquest motiu, és més probable que les persones percebin el que correspon a un patró concret. Els estímuls del procés perceptiu són més propensos a ser emfatitzats pel cervell si poden incorporar-se a un patró. La percepció selectiva correspon, doncs, a la cerca inconscient i automàtica de patrons en què el cervell humà participa permanentment.
Funció i tasca
Les persones, per exemple, han demostrat ser més propenses a escoltar els arguments que donen suport a la seva pròpia posició en un debat. S'ha demostrat que és més probable que vegin les coses que els són familiars des del seu propi entorn. La percepció humana funciona amb diversos filtres com a protecció contra la sobrecàrrega d’estímuls. Aquests filtres corresponen en gran mesura als propis interessos, valors, opinions i experiències pròpies amb el món. Aquest principi de percepció selectiva es deu a la cerca de patrons del cervell. La selecció de totes les impressions sensorials percebudes està configurada per experiències i expectatives degudes a aquesta cerca de patrons. Per exemple, algú que llegeixi un article sobre ortografia automàticament prestarà més atenció a la correcció de l’ortografia d’aquest article. Algú que passeja per la ciutat amb una mala opinió de la gent tindrà més probabilitats de notar l’únic incident que confirma aquesta opinió i de sintonitzar les desenes d’incidents contraris a aquesta opinió. Algú que acaba de comprar un cotxe Smart veu de sobte Smarts a tot el trànsit. Algú que acaba de tenir un fill escolta cridar més nens a la vida quotidiana. La percepció sempre és selectiva. Per aquest motiu, no hi ha dues persones diferents que percebin una situació de la mateixa manera en cap cas. La seva història passada va determinar de manera emfatitzada què agafen d’una situació. El filtratge d’estímuls sensorials és un requisit de supervivència per a tots els éssers vius. Constantment flueix cap a un individu més estímuls dels que les cèl·lules sensorials podrien absorbir i transmetre a la central sistema nerviós. La majoria dels filtres d’estímuls són situacionals. La percepció sempre és contextual per aquest motiu. Els filtres d’estímuls com els interessos són menys situacionals, però encara ajuden a percebre allò que és rellevant. El filtratge d’estímuls s’utilitza per classificar les impressions sensorials. Aquesta classificació ja comença a l’òrgan sensorial i continua al central sistema nerviós com a percepció selectiva. La base de la percepció selectiva és una certa necessitat, per exemple la fam. A una persona amb gana se li presenten fleques i economies a plata la percepció selectiva, ja que la fam es pot satisfer d'acord amb l'experiència.
Malalties i malalties
Bàsicament, la percepció selectiva no és patològica, sinó que és un dels filtres naturals de la realitat i, per tant, és una referència normal a la realitat. Tanmateix, la percepció selectiva sens dubte pot adoptar formes patològiques i afavorir malalties. Les malalties mentals són sovint causades per trastorns de percepció selectiva, com ara un incident traumàtic en el passat lead a la persona interessada que té una imatge extremadament negativa dels seus semblants i que només escolta coses negatives en les seves afirmacions. Aquests trastorns de percepció juguen un paper, per exemple, en malalties com ara depressió o trastorns alimentaris. Les persones deprimides perceben a través del negre ulleres. Els hàbits de pensament condicionats culturalment i socialment també són un filtre important i afecten la percepció donant lloc a una selecció d'entre tots els estímuls perceptibles. Principalment, es percep allò que s’adapta al patró de pensament. Si l’individu adopta patrons de pensament sense control, la seva capacitat per percebre és molt limitada i, per tant, també pot promoure malalties mentals, per exemple, si els patrons de pensament apresos com a correctes no es corresponen amb la pròpia veritat sentida. No només els filtres que s’estableixen massa estretament poden afectar el benestar mental. Els filtres massa oberts també hi juguen un paper important malaltia mental. En moltes psicosis, els filtres perceptius ja no funcionen. Els afectats són de pell fina i ja no poden separar el món interior i l’exterior. Els pacients sovint perceben els conflictes interiors com a manifestacions al món exterior i estan indefenses davant de l’exterior. Les pertorbacions o distorsions perceptives juguen un paper en gairebé tots malaltia mental. Per aquest motiu, la percepció selectiva esdevé clínicament molt rellevant en el camp de la psicologia.
