Paràmetres de laboratori de primer ordre: proves de laboratori obligatòries.
- Detecció microscòpica de patògens de quists o trofozoïtes a les femtes: a partir de porcions sanguinolent-mucoses de femta fresca. Nota: només les magneformes (trofozoïtes que s’han fagocitat) eritròcits (vermell sang cèl · lules); degradació enzimàtica posterior de eritròcits) amb moviment amebic demostreu amebiasi! Si es detecten a les femtes minutformes (trofozoïts que no tenen eritròcits fagocitats), no es confirma el diagnòstic. Pot ser una infecció concomitant inofensiva amb E. dispar apatogènica (sense significació patològica).
- Serologia: combinació d'almenys dues deteccions d'anticossos diferents:
- ELISA (assaig immunosorbent enllaçat amb enzims),
- IFAT (Immuno Fluorescent Anticody Test),
- IHA (hemaglutinació indirecta).
- Detecció de patògens per PCR (reacció en cadena de la polimerasa; és superior a altres mètodes diagnòstics). La detecció d’ADN d’E. Histolytica permet la diferenciació d’espècies:
- E. dispar - apatogènic
- E. histolytica sensu stricto - patogen real.
- Paràmetres inflamatoris com a paràmetre de progressió - CRP (C-reactive protein) o PCT (procalcitonina) o ESR (taxa de sedimentació dels eritròcits).
- Els electròlits en greus diarrea - calci, clorur, potassi, magnesi, sodi, fosfat.
- Paràmetres hepàtics: alanina aminotransferasa (ALT, GPT), aspartat aminotransferasa (AST, GOT), glutamat deshidrogenasa (GLDH) i gamma-glutamil transferasa (gamma-GT, GGT), fosfatasa alcalina, bilirubina [enzims transaminasa elevats ?; els enzims de la colestasis augmenten?]
- Petit recompte de sang
- Recompte sanguini diferencial
- Examen de femta per a agents patògens enteropatògens (per exemple, Escherichia coli, Salmonella, Shigella, Campylobacter) si:
- Aparició de diarrea símptomes poc després de tornar d’una estada a l’estranger.
- La simptomatologia no va millorar ni després de set dies
- Existeixen dubtes sobre el diagnòstic de gastroenteritis (grip estomacal)