introducció
La ròtula bipartita és una variació de la ròtula que existeix des del naixement, en què la ròtula no consisteix en una part òssia, sinó en dues parts òssies separades a causa d’un trastorn al ossificació (lat. bipartitus = dividit en dues parts). Aquesta variació vegetal normalment no té valor de malaltia, està present en un 2-3% de la població i es produeix predominantment en homes o homes.
A més de la ròtula de dues parts, també hi pot haver una ròtula de tres parts (ròtula tripartita) o una ròtula que consta de més de tres parts (ròtula multipatita). La tapa cartilaginosa al costat que dóna al articulació del genoll no es divideix en dues parts. El fragment ossi separat de la resta del articulació del genoll es troba més sovint a la zona superior, però en alguns casos a ròtula poden estar presents separats en parts gairebé iguals.
Funció de la ròtula
La ròtula és un disc os triangular i pla que precedeix la articulació del genoll i té un paper important en les seves superfícies articulars i la seva funció articular. Està incrustat al tendó del gran cuixa múscul (múscul quàdriceps femoris) i funciona com una mena de politja o marcador de posició, optimitzant l’apalancament del múscul de la cuixa, protegint el tendó del múscul i l’articulació del genoll.
Símptomes
A ròtula dividit en dues o més parts no sol causar molèsties i normalment només es descobreix per casualitat durant un Radiografia examen del genoll. En alguns casos, poden aparèixer símptomes dependents de la càrrega, similars a una malaltia de la superfície cartilaginosa de la ròtula (Chondropathia patellae): principalment dolor durant la marxa, sobretot quan es fa baixada, així com quan s’està assegut durant llargs períodes i en posicions de gatzoneta.
Diagnòstic
Es pot determinar si la ròtula consta de dues o més parts òssies amb l'ajut d'un Radiografia imatge. Atès que no sempre és possible distingir entre un pseudoartròtic antic, relacionat amb el trauma fractura de ròtula i una pseudoartrosi, un escintigrama ossi pot ser útil en casos poc clars. En la majoria dels casos, la ròtula bipartita es descobreix com una troballa casual en els raigs X.
La ròtula és molt clarament visible en raigs X, de manera que es pot diagnosticar ràpidament una ròtula bipartita. Sovint, però, les vores exactes de la ròtula no es poden examinar de manera òptima a causa de la superposició d'altres ossos, la qual cosa sovint dificulta la seva distinció de fractura de ròtula. Per tant, la imatge per ressonància magnètica (RM) es realitza sovint com a mesura addicional. Aquesta imatge en secció permet una avaluació més precisa del teixit i de les parts òssies del genoll i una diferenciació de la ròtula bipartita d’una fractura.
