Teràpia d'epilèpsia quirúrgica
Indicacions
- Epilèpsia focal amb presència concomitant de farmacoresistència:
- Amb origen inicial focal i després d'un fracàs de dos fàrmacs antiepilèptics (medicament refractari epilèpsia). Si no es pot aconseguir la recurrència de convulsions amb medicació al lòbul temporal epilèpsia, resecció d'un determinat cervell es pot intentar una àrea (lòbul temporal anteromedial o regió hipocampal) per evitar la propagació de convulsions; la cirurgia precoç sembla beneficiosa.
- Per evitar que es repeteixin convulsions quan la causa sigui operativa, com ara a cervell hemorràgia tumoral o intracraneal.
Abans de la cirurgia
Localització de la zona epileptogènica (origen de convulsions) mitjançant tècniques clíniques, d’imatge i electrofisiològiques.
El procediment quirúrgic
El procediment clàssic és la resecció de dos terços (extirpació quirúrgica) a la zona del lòbul temporal. Avui en dia, la localització precisa de l’àrea epileptològica permet reseccions circumscrites dins d’un cervell lòbul (topectomia). Això condueix a una llibertat de convulsions sostinguda en el 60-80% dels pacients, tot preservant les funcions fisiològiques del cervell.
Altres notes
- En la displàsia cortical focal (FCD), aproximadament dos terços dels pacients van romandre lliures de convulsions 12 anys després de la cirurgia.
- El seguiment de pacients operats d’epilèpsia refractària (909 pacients amb epilèpsia focal: eliminació del focus convulsiu subpial; 97 pacients amb epilèpsia generalitzada: transecció total o parcial del cos callós) van revelar una taxa de mortalitat per cada 1,000 anys-pacient de:
- 25.3 morts en pacients sense cirurgia.
- 8.6 morts en pacients amb cirurgia
- 5.2 Defuncions en pacients amb PO i llibertat convulsiva (≅ taxa de població general ajustada a l’edat).
- 10.4 Defuncions en pacients amb cirurgia sense llibertat convulsiva (taxa de mortalitat encara 2.5 vegades inferior a la del grup sense cirurgia)
- L’examen neuropatològic de biòpsies (mostra de teixit) extretes durant la cirurgia va mostrar un teixit danyat en un 92.3%. L’esclerosi hipocampal va ser la troballa més freqüent, amb un 36.4%. Altres diagnòstics habituals eren tumors de baix grau (23.6%) i malformacions de l’escorça cerebral (19.8%).
