Què avalua la puntuació d'Apgar?
La puntuació d'Apgar és un sistema de puntuació desenvolupat per l'anestesiòleg nord-americà V. Apgar l'any 1952 per provar la vitalitat dels nounats. Inclou els paràmetres següents:
- Aspecte (color de la pell)
- Pols (freqüència cardíaca)
- To basal (to muscular)
- Respiració
- Reflexos
Puntuació de la puntuació d'Apgar
Color de pell
- 0 punts: pell pàl·lida i blava
- 1 punt: cos rosat, extremitats blaves
- 2 punts: pell rosada a tot el cos
Pols
- 0 punts: sense batec del cor
- 1 punt: menys de 100 pulsacions per minut
- 2 punts: més de 100 pulsacions per minut
To muscular
- 0 punts: to muscular fluix, sense moviments
- 1 punt: to muscular lleuger
- 2 punts: moviments actius
- 0 punts: sense respiració
- 1 punt: respiració lenta o irregular
- 2 punts: respiració regular, plor vigorós
Reflexos
- 0 punts: sense reflexos
- 2 punts: bons reflexos (el nen esternuda, tossiu, crit)
Quan es mesura la puntuació d'Apgar?
La puntuació d'Apgar es determina tres vegades. La primera valoració es fa un minut després del naixement. A continuació, es tornen a avaluar tots els paràmetres al cap de cinc minuts i després de deu minuts. Les puntuacions d'Apgar després de cinc i deu minuts són més significatives per al pronòstic que el primer valor després d'un minut. Aquests valors permeten al metge o obstetra avaluar l'efecte de les mesures de suport en particular.
Un nadó acabat de néixer amb una puntuació d'Apgar entre vuit i deu punts està bé (nen amb vida). Per regla general, el nounat no necessita cap suport.
Si la puntuació d'Apgar està entre cinc i set, no hi ha motiu de preocupació. Una mica d'oxigen o un massatge suau sol ser suficient per compensar les petites dificultats d'ajust.
Què és un trastorn d’ajust?
Si un nen té dificultats per adaptar-se a la vida fora de l'úter després del naixement, els experts parlen d'un trastorn d'adaptació (també anomenat estat depressiu). Això pot ser greu o lleu. Un trastorn d'adaptació comença amb una puntuació d'Apgar de menys de set punts (depressió moderada) i es manifesta pels següents símptomes:
- retard de l'inici de la respiració
- ritme cardíac lent (bradicàrdia)
- Baix to muscular
- reflexos absents o dèbils
Un nounat amb símptomes d'un trastorn d'adaptació s'estimula suaument després de les cures inicials. Les mesures depenen de la gravetat del trastorn d'adaptació. Si el trastorn d'adaptació és lleu, normalment n'hi ha prou amb donar una mica d'oxigen al nadó. Pot ser que s'hagi d'administrar mitjançant una màscara de respiració.
Només uns quants nadons (al voltant del cinc per cent) tenen problemes greus amb la transició després del naixement. No és possible predir el desenvolupament posterior del nen a partir de la puntuació d'Apgar. En definitiva, la puntuació ajuda a determinar la viabilitat del nadó immediatament després del naixement i a comprovar l'eficàcia de les mesures de suport.