La cirurgia prepròtètica és la millora quirúrgica del llit de la dentadura a la part superior i / o mandíbula inferior.
A causa de la pèrdua de dents i la manca de càrrega a l’os alveolar (mandíbula), es produeix atròfia (recessió) de l’os. Sovint, el mòbil mucosa arriba prop de la carena alveolar. Com a resultat, la retenció de pròtesis dentals sovint no és satisfactori, ja que la baixa alçada òssia i el ginigva mòbil adjacent (genives) fan que la dentadura no s’ajusti malament i es desprengui ràpidament.
Inserció profunda de lligaments al vestíbul (part frontal de la boca) o el frenú lingual també poden afectar negativament la retenció de pròtesis dentals.
Indicacions (àrees d'aplicació)
La cirurgia prepròtètica s’utilitza per millorar el coixinet de la pròtesi. Una pròtesi ben ajustada contribueix significativament a mantenir la qualitat de vida mitjançant la restauració de la parla, la funció i l’estètica.
Procediments quirúrgics
S’utilitzen diferents procediments per millorar l’ajust de la pròtesi, en funció de la situació actual.
Interferir lligaments als llavis, galtes o llengua es corregeixen quirúrgicament de manera que no interfereixin amb la pròtesi durant el moviment i no s’hi creïn punts de pressió dolorosos.
En presència d'una cresta de disquet (teixit connectiu transformació de l’os alveolar) o la presència de fibromes de solapa (fibromes irritants, hiperplàsia del marge de la dentadura causada per un mal ajustament pròtesis dentals), també hi ha una indicació de millora quirúrgica del coixinet de la pròtesi. En ambdós casos, l’eliminació de l’excés de teixit sol combinar-se amb vestibuloplàstia (vestibuloplàstia oral).
Les correccions òssies són necessàries si hi ha vores òssies esmolades, exostosis (protuberàncies òssies), per exemple, en forma de tor palatinus (protrusió òssia al mig del paladar) o també una línia obliqua fortament pronunciada (vora òssia a la part exterior del mandíbula inferior) pertorbar l'encaix de la pròtesi i lead fins a punts de pressió dolorosos.
Vestibuloplàstia al mandíbula superior és un procediment quirúrgic per aprofundir el vestíbul oral. Això augmenta indirectament la cresta alveolar i millora la retenció de les pròtesis. Es fa una distinció entre la vestibuloplàstia oberta, en què el teixit es desprèn mitjançant una incisió de mucosa circular i es torna a connectar cranialment (a sobre) i el mètode tancat segons Obwegeser.
L’inconvenient del mètode obert és el periost (os pell), que es deixa obrir granulació (cicatrització de la ferida). Això pot lead a cicatrius més greus i, per tant, a una pèrdua renovada d’alçada del procés alveolar. Com a alternativa, aquestes zones es poden cobrir mitjançant empelts de mucosa lliure, per exemple des del paladar, per evitar-ho.
En el mètode tancat segons Obwegeser, el fitxer mucosa es túnel i els teixits tous i la musculatura subjacents es reubiquen cranialment (a sobre).
A la mandíbula, a més de la vestibuloplàstia, sovint cal baixar el terra de la boca per tal de millorar l'encaix de la pròtesi a llarg termini. El terra del boca, el múscul milohioide i el vestíbul es mouen caudalment (cap avall). Aquí és molt important observar el curs del nervi mental (nervi mandibular).
Si es vol aprofundir el sòl de la boca, especialment a la regió posterior, es pot realitzar una baixada retromolar del sòl de la boca. En aquest cas, el fitxer mucosa del terra de la boca i la fixació del múscul milohioide es mouen caudalment (cap avall).
Seguint els mètodes anteriors de vestibuloplàstia o baixada del sòl oral, s’utilitza la pròtesi prèviament estesa (allargada) o una placa de vestir fins que la situació s’hagi curat suficientment per fabricar una pròtesi nova.
