Sinònims
Llatí: Os, Oris Grec: Stoma Anglès: Mouth
definició
La boca és una cavitat corporal que s’encarrega no només de la ingesta d’aliments sinó també de la formació de la veu. Forma la part superior de l’ésser humà tracte digestiu.
Anatomia
La boca està limitada per diverses estructures. El límit anterior està format pels llavis (llavis oris) i el límit posterior es forma per l’estrenyiment de la gola (istme faucium). El paladar (palat) i la base de la boca (diafragma oris) formen un límit tant per sobre com per sota.
La vora lateral està formada per les galtes (buces). L’espai envoltat per aquestes estructures s’anomena cavitat oral (cavum oris). Es divideix en el vestíbul oral (Vestibulum oris), la cavitat principal (Cavitas oris propria) i l’estrenyiment faríngia o faríngia (Isthmus faucium).
El vestíbul oral és la zona entre les galtes, els llavis i les dents. Els llavis formen el entrada fins al cavitat oral. Els conductes excretors d’alguns glàndules salivals, com els del glàndula paròtida (Glandula parotidea), així com els dels més petits glàndules salivals (Glandulae labiales i Glandulae buccales), s’obren al vestíbul oral.
La cavitat principal conté el llengua i les dents, que serveixen per reduir la quantitat d'aliments ingerits. La funció de l’ésser humà cavitat oral consisteix a absorbir els aliments i preparar-los per a la seva posterior digestió. La boca està revestida per una membrana mucosa especial formada per una escamosa de diverses capes epiteli. Aquest escamós de diverses capes epiteli es troba principalment queratinitzada, però en part també no queratinitzada.
Microbiologia
La boca humana està poblada per molts diferents gèrmens. La totalitat dels microorganismes que s’acumulen a la boca s’anomena flora oral. És una comunitat de microorganismes que juguen un paper en els processos digestius i en la defensa immune del cos.
Diversos els bacteris i els fongs formen la part més gran. La composició de l'oral fisiològic mucosa inclou actinomicets, lactobacils, neisseria i estreptococs. Es distingeix entre els microorganismes que colonitzen sempre la boca (flora oral resident) i els que només hi són temporalment (flora oral transitòria).
Alguns els bacteris pot ser responsable de l'aparició de càries. El representant més comú de la cariogènica gèrmens és Streptococcus mutans. Altres els bacteris pot causar inflamació de les mucoses o fins i tot inflamació de les genives (periodontitis).
Els microorganismes també tenen un paper important en el desenvolupament del mal alè. El llengua té una estructura superficial gran, molt rugosa, sobre la qual gèrmens es pot dipositar especialment bé. Els bacteris descomponen els aliments que hi queden i formen una mala olor sulfurosa, que anomenem mal alè.
