Què és la claustrofòbia?
La claustrofòbia, també anomenada por a l'espai, pertany a les fòbies específiques. Això vol dir que la persona afectada sent una por desproporcionada davant d'una cosa concreta. Així, les persones amb claustrofòbia desenvolupen forts sentiments de por en espais tancats i tancats (per exemple, ascensors, metro) i aglomeracions (com concerts).
Claustrofòbia: efectes socials
La claustrofòbia pot limitar greument la vida dels afectats, tant a nivell professional com personal, per exemple, perquè tenen problemes per viatjar o eviten moltes situacions i llocs que els altres donen per fets, des d'anar al cinema fins a anar a convencions.
Claustrofòbia i trastorn de pànic
Com es manifesta la claustrofòbia?
Com es manifesta la claustrofòbia i quina és la importància de la malaltia per als malalts? La claustrofòbia, com totes les fòbies, es manifesta en una por inadequadament forta, en aquest cas d'espais confinats i tancats o de multituds de persones.
La gravetat de l'ansietat va des del malestar i l'ansietat fins al pànic. Els sentiments d'ansietat s'acompanyen de símptomes físics com el cor accelerat, sudoració, dificultat per respirar o hiperventilació. Aquests poden ser tan greus que posen a la persona afectada en una por mortal.
Altres malalts, en canvi, no se senten restringits en absolut en la vida quotidiana normal i només experimenten ansietat en determinades situacions, com ara durant una exploració per ressonància magnètica (MRI).
Quines són les causes?
La por primordial a ser confinat és una de les experiències humanes existencials. Des d'un punt de vista biològic evolutiu, la por a determinats objectes o situacions té sentit perquè va contribuir a la supervivència de la humanitat.
Altres malalts, en canvi, no se senten restringits en absolut en la vida quotidiana normal i només experimenten ansietat en determinades situacions, com ara durant una exploració per ressonància magnètica (MRI).
Quines són les causes?
La por primordial a ser confinat és una de les experiències humanes existencials. Des d'un punt de vista biològic evolutiu, la por a determinats objectes o situacions té sentit perquè va contribuir a la supervivència de la humanitat.
Predisposició i experiències negatives
No obstant això, se sap que les predisposicions i experiències genètiques configuren la personalitat d'una persona i, per tant, també la seva propensió bàsica a la por a una edat primerenca. Per tant, alguns són especialment vulnerables i més propensos a desenvolupar trastorns psicològics que altres, inclosos els trastorns d'ansietat com la claustrofòbia.
Claustrofòbia: exàmens i diagnòstic
Exàmens físics
Per descartar possibles causes físiques dels símptomes d'ansietat, el metge realitza diferents exploracions en cas de claustrofòbia. Aquests inclouen l'enregistrament d'alguns valors sanguinis, un electrocardiograma (ECG) o un examen de la glàndula tiroide mitjançant ultrasons.
Full de prova de claustrofòbia
Per detectar la claustrofòbia, hi ha qüestionaris especials que recullen els símptomes del trastorn. El terapeuta pot fer les preguntes següents:
- En quines situacions experimenta una ansietat severa?
- Quins símptomes físics es produeixen quan et poses en una situació així a la teva ment (per exemple, un cor accelerat, sudoració o hiperventilació)?
- Creus que la teva resposta de por és exagerada?
tractament
La claustrofòbia es pot alleujar significativament o fins i tot es pot conquerir completament en la majoria dels casos amb ajuda psicoterapèutica. Actualment no hi ha medicaments que funcionin directament contra el trastorn d'ansietat.
Per tant, els experts no recomanen el tractament farmacològic com a estàndard per a fòbies específiques. En casos greus, però, el metge pot prescriure determinats fàrmacs, els anomenats inhibidors selectius de la recaptació de serotonina.
Claustrofòbia: teràpia d'enfrontament
D'aquesta manera, experimenten que la por que s'aixeca en ells acaba desapareixent sense que els passi res. Aquesta experiència ajuda a reduir les pors.
Claustrofòbia: teràpia cognitivo-conductual
Claustrofòbia: Relaxació aplicada
La relaxació aplicada és una tècnica que ensenya als pacients a relaxar-se en segons en situacions que provoquen ansietat. Això és perquè estar relaxat i estar ansiós s'exclouen mútuament. Aquest mètode es basa en la relaxació muscular progressiva de Jacobsen.
Claustrofòbia: curs de la malaltia i pronòstic
La teràpia conductual pot alleujar els símptomes d'una fòbia específica.
A més, el mateix s'aplica a la claustrofòbia que a la majoria d'altres trastorns: com més aviat es tracti, millors són les possibilitats de recuperació. Tanmateix, si no es tracta, la claustrofòbia tendeix a empitjorar i pot limitar greument la vida.
