Crani facial | Crani

Crani facial

El facial crani està format pel següent ossos: Els ossos de la cara crani constitueixen la base del nostre rostre i, per tant, determinen en gran mesura el nostre aspecte. Mentre que la proporció de cervell a la cara crani encara és d'aproximadament 8: 1 en nadons, només és d'aproximadament 2: 1 en adults.

  • Les parts de l'os frontal que tenen una implicació a la cavitat ocular,
  • L’os zigomàtic aparellat (Os zygomaticum),
  • Els originals per parelles posats a la mandíbula superior (Maxilla),
  • L’os intermaxil·lar aparellat (Os incisivum),
  • La mandíbula inferior sense parell (Mandibula),
  • L'os nasal aparellat (Os nasale),
  • La cama de concha nasal aparellada (Os conchale),
  • L’os lacrimal aparellat (Os lacrimale),
  • L’os palatí aparellat (Os palatinum),
  • La pota de parcel llaura sense parell (Vomer) i
  • L’os etmoide desemparellat (Os ethmoidale).

Base del crani

El base del crani descriu una part del fitxer cervell crani (Neurocrani). En contrast amb el crani facial (Viscerocranium), el crani cerebral envolta directament el cervell i compleix així una determinada funció protectora. El base del crani és ara la part inferior d’aquest crani cerebral, està format per diverses parts òssies.

Participen a l’estructura l’os esfenoide (Os sphenoidale), l’os temporal (Os temporale), l’os frontal (Os frontale), l’os etmoide (Os ethmoidale) i l’os occipital (Os occipitale). No obstant això, el base del crani no s’ha d’imaginar com una estructura plana, perquè a causa de la forma del cervell en forma de noguera es pot dividir en tres fosses. La fossa cranial anterior (Fossa cranii anterior) és la més allunyada de la cara, la fossa cranial posterior (Fossa cranii posterior) es troba a la regió occipital i una fossa cranial medial (Fossa cranii media) es troba exactament entre el cranial anterior i el posterior fossa.

Cadascun d’aquests pous presenta uns forats característics (foramina). Aquests forats serveixen de punts de pas per a diversos els nervis, artèries i venes. A més, a cada fossa se li pot assignar una secció cerebral.

La fossa cranial anterior (Fossa cranii anterior) conté principalment la part anterior del cervell (lòbul frontal) i el nervi olfactiu, que és important per a la percepció olfactiva. Està format per l’os frontal (Os frontale), parts de l’os etmoide (Os ethmoidale) i seccions de l’os esfenoide (Os sphenoidale). La fossa craniana mitjana (Fossa cranii media) està limitada principalment per l’os esfenoide i el os temporal, conté principalment la part lateral del cervell (lòbul temporal) i el glàndula pituitària. Conté la majoria dels punts de pas i, per tant, la fossa medial també té més connexions amb altres cavitats del crani ossi.

Les connexions més importants són: La part posterior de la base cranial, formada per la fossa posterior (Fossa cranii posterior), està limitada per parts de l’os temporal i de l’os occipital. En aquesta secció de la base del crani es poden observar petites depressions. En aquestes depressions el cerebel i es localitzen els canals de sortida venosa (sinus).

Dins de la fossa posterior del crani hi ha principalment connexions amb l’oïda (a través del porus acusticus internus) i amb el canal espinal (a través del foramen magnum). Tant l'auditori com el vestibular els nervis arribar l’orella interna a través del porus acusticus internus. El foramen magnum es troba completament a l’os occipital i representa la connexió més important entre el cervell i el cervell canal espinal, perquè tant el tronc cerebral estès com el meninges i les vies que subministren el medul · la espinal passar per aquesta obertura a la base del crani.

Basant-nos en les condicions anatòmiques que s’acaben d’explicar, és possible entendre per què fractura de la base del crani es pot classificar com a potencialment mortal. La violència, principalment en el curs d’accidents de trànsit, causa fractures de la part anterior, mitjana i, en casos rars, també de la fossa posterior del crani. Els símptomes freqüents són greus mals de cap, vòmits, la descàrrega de sang i líquid cefaloraquidi (licor) del nas o orelles i alteracions de la consciència.

  • Canalis opticus (entre la base del crani i la cavitat ocular), aquí és on es troba nervi òptic (nervus opticus) i el artèria que subministra el sòcol ocular i el propi ull (artèria oftàlmica) corre.
  • Fissura orbital superior (entre la base del crani i la cavitat ocular), a través de la qual passa principalment el múscul ocular els nervis (nervi occulomotor, nervi troclear i nervi abducens) i el nervi sensible de la meitat superior de la cara (nervi oftàlmic) passen.
  • Foramen rotund (entre la base del crani i la fossa dorsal), per on passa el nervi maxil·lar.
  • Foramen ovale (condueix vies des de la base del crani fora del crani) amb el nervi mandibular (nervus mandibularis).